Passa al contingut principal

1a Cursa Roca a Sant Martí Sarroca



El proper 13 de novembre tindrà lloc a Sant Martí Sarroca la primera edició de la Cursa Roca, un nou certamen dins de l’atletisme de muntanya i dels afeccionats a les caminades. Els organitzadors d’aquest esdeveniment són el ‘Fent amics’, secció de corredors del Club Excursionista Sarroca i Tretzesports.

Dos circuits diferents
La cursa fa 15,7 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 1300 metres i la caminada, la qual també es pot fer com si fos una cursa, 10 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 554 metres. L'organització apunta que ambdues transiten per pistes, bosquets i corriols del voltant de Sant Martí Sarroca, al llarg del qual hi haurà una sèrie d'avituallaments.
La caminada tindrà el seu tret de sortida a dos quarts de deu del matí i la cursa de muntanya mitja hora més tard, ambdes des de la Plaça Catalunya del poble. Les inscripcions ja estan obertes i la cursa té un preu de 15€ i està limitada a 300 participants; la caminada ja està tancada d'inscripcions, limitada a 150 participants. Les inscripcions es poden fer on line a www.tretzesports.com i presencials a Terradesports al C/ Santa Maria nº 8 de Vilafranca del Penedès.

Premis, obsequi i botifarrada
El primer premi serà un sopar-dormir-esmorzar a la Fonda Cal Manescal / Cal Diari. Els 5 primers de la general masculins i femenins rebran un val de 50€ per gastar en material esportiu gentilesa d'Interesport Olaria i Terradesports (exceptuant el primer de la general). Els primers martinencs i martinenques que noe seguin entre els de la primera general, tindran una copa, un magnum i un carnet de descompte en activitats esportives 'Aro'. Els primers de cada categoria tindran una copa i dues ampolles de cava. El corredor més original tindrà un regal sorpresa i una ampolla de cava, com també qui rebi el premi al mèrit. Per últim es farà un sorteig de tres lots sorpresa entre tots els caminaires. Els participants rebran una samarreta tècnica com a obsequi i en finalitzar podran gaudir d'una botifarrada gentilesa del consistori martinenc.
Per a més informació...
Podeu contactar amb l’organització mitjançant el correu cursaroca@hotmail.es com també amb el grup del Facebook ‘Cursa Roca’.

Font: www.esportspenedes.cat

Comentaris

  1. Hi seré present per acompanyar a un bon amic a la cursa!!
    A veure quin circuit ens preparen per allà!

    ResponElimina
  2. Jo també hi seré Joan, seria un plaer poder saludarte. Aniré un pèl tocat i a un ritme baix però em ve molt de gust aquesta cursa. Salut!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

  Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca