Passa al contingut principal

1er aniversari Explorant els Límits

Avui 2 de novembre del 2011 estem de celebració, aquest humil bloc compleix el seu primer aniversari, han estat 365 dies obrint una finestra al món, explicant els meus projectes, il·lusions, reptes i altres histories que m’han anat sorgint i que he pensat que podia compartir amb tothom. Ser un “blogeru” m’ha portat a conèixer altres persones, a mantenir contactes prou interessants i compartir amb altres escriptors i esportistes les nostres pròpies experiències. Mai m’hagués imaginat seguir avui en dia encara amb el bloc, creia que m’avorriria a les primeres de canvi però gràcies a les vostres visites i correus enviats aquí encara estic. Durant aquest any també he anat rebent propostes de col·laboració amb curses de muntanya, també de divulgació ajudant a altres companys que n’organitzen i s’ha anat gestant una plataforma solidària, “Jo,esportista solidari”.
Han estat de 186 articles publicats, 10.321 visites i anem creixent en visites cada dia que passa. Ens han visitat des de qualsevol lloc del món, i l’article estrella amb 433 visites és el de les fotografies de la Pedalada Solidària de La Bisbal del Penedès, fins aquest moment em pensava que els articles relacionats amb la BTT arrasarien sense cap mena de contemplació però per sort s’han colat els articles de dues curses, la cursa de muntanya de Gelida s’ha endut 192 visites mentre que La Cursa d’Orientació de Sant Pere Molanta ja en porta 157 i encara queden 18 dies per a la seva celebració.
Res més, només dir-se que moltes gràcies per seguir al costat d’Explorant els Límits, espero i desitjo que no us canseu de llegir les meves histories, aquí teniu el vostre espai.


Comentaris

  1. Moltes felicitats!!!! A seguir aixi!!!

    ResponElimina
  2. Enhorabona, Caste! Ja saps k estic al corrent de tot aquet mundillu!! VISCA LA MUNTANYAAA!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

Ruta en BTT pel Parc Natural del Cap de Creus

Llançà Un altre cap de setmana com cada any que passem a Llançà per cortesia dels amics “calderinus” i com no sortideta en BTT. Aquesta vegada el mestre de cerimònies Joan ens tenia preparada una ruta més llarga que la finalment ens ha quedat, però vam sortir molt tard i el Sol cada vegada s’amagava més, per tant ens va quedar un passeig des de Llançà fins a Cadaqués enfilant el camí de Ronda, per cert és molt guapo, i endinsant-se a dins del Parc Natural del Cap de Creus. La veritat és que vaig gaudir de rodar en pistes netes de pedres, no com les que tenim per aquí que són autèntics pedregars, i gaudir de la bellesa dels paratges que ens ofereix una zona tant inhòspita i de vegades fins i tot salvatge. Durant el track que us penjo aquí hi ha un tram que s’ha de fer baixat de la bici i amb aquesta carregada al coll, una forta baixada fins a una cala i tot seguit una grimpada força important fins retrobar la pista. Ja que anàvem malament de temps vam decidir quedar-se a Cadaquès i ...