Passa al contingut principal

1er aniversari Explorant els Límits

Avui 2 de novembre del 2011 estem de celebració, aquest humil bloc compleix el seu primer aniversari, han estat 365 dies obrint una finestra al món, explicant els meus projectes, il·lusions, reptes i altres histories que m’han anat sorgint i que he pensat que podia compartir amb tothom. Ser un “blogeru” m’ha portat a conèixer altres persones, a mantenir contactes prou interessants i compartir amb altres escriptors i esportistes les nostres pròpies experiències. Mai m’hagués imaginat seguir avui en dia encara amb el bloc, creia que m’avorriria a les primeres de canvi però gràcies a les vostres visites i correus enviats aquí encara estic. Durant aquest any també he anat rebent propostes de col·laboració amb curses de muntanya, també de divulgació ajudant a altres companys que n’organitzen i s’ha anat gestant una plataforma solidària, “Jo,esportista solidari”.
Han estat de 186 articles publicats, 10.321 visites i anem creixent en visites cada dia que passa. Ens han visitat des de qualsevol lloc del món, i l’article estrella amb 433 visites és el de les fotografies de la Pedalada Solidària de La Bisbal del Penedès, fins aquest moment em pensava que els articles relacionats amb la BTT arrasarien sense cap mena de contemplació però per sort s’han colat els articles de dues curses, la cursa de muntanya de Gelida s’ha endut 192 visites mentre que La Cursa d’Orientació de Sant Pere Molanta ja en porta 157 i encara queden 18 dies per a la seva celebració.
Res més, només dir-se que moltes gràcies per seguir al costat d’Explorant els Límits, espero i desitjo que no us canseu de llegir les meves histories, aquí teniu el vostre espai.


Comentaris

  1. Eric Vela2 de novembre de 2011, a les 18:19

    Moltes felicitats!!!! A seguir aixi!!!

    ResponElimina
  2. FeRReti4 de novembre de 2011, a les 13:20

    Enhorabona, Caste! Ja saps k estic al corrent de tot aquet mundillu!! VISCA LA MUNTANYAAA!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

  Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca
7 comentaris
Llegeix més...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...