Passa al contingut principal

Entrenant per la Ruta del Císter, etapa 1

Aquest passat dimecres vaig anar a entrenar amb el Jaume, per variar la rutina dels mateixos circuits de La Bisbal vam decidir anar a fer la primera etapa de La Ruta del Císter, des del Monestir de Santes Creus fins a Poblet, un total de 34 quilòmetres i un desnivell positiu de 1200 aproximadament. Per qüestió de logística vam deixar un cotxe a Poblet i amb l’altre vam anar a  Santes Creus on començaríem la jornada. Com que tornava d’una lesió ens ho vam prendre amb una mica de calma, bé, vam començar fortets però arribant a Montblanc vaig començar a notar molèsties a la cuixa esquerra i vaig decidir afluixar, no valia la pena recaure una altra vegada.

Us deixo algunes fotos de la jornada, val a dir que la senyalització es molt bona, cartells indicatius per tots els creuaments i les inconfusibles marques del GR us acompanyaran durant tota la ruta. Trobo que aquesta gent ho tenen molt ben cuidat i que no descuiden cap detall. Una menció especial el tema de l'aigua, en aquesta etapa hi ha força punts d'aigua, molt útil aquest detall per a no carregar massa pes a sobre.



La ruta és per fer tant a peu com amb btt, a la pàgina oficial www.larutadelcister.info podeu trobar, a l'apartat de GR175, tota la informació de la ruta, tracks, fotografies...etc

El Jaume preparant-se


Sortim del monestir de Santes Creus situat al municipi d’ Aiguamúrcia, comarca de l’Alt Camp. Desprès de travessar les terres planes de l’Alt Camp, entre camps de cultius de vinya, ametllers i olivers; anirem pujant molt suaument fins al poble de Figuerola del Camp. Arribarem al punt més alt, el coll de Prenafeta (730 m) amb un pendent moderat. La baixada fins al poble de Prenafeta és molt més forta. Travessem la vila ducal de Montblanc i ens endinsarem a la part oriental de les muntanyes de Prades per l'ermita de Sant Joan (700 m). La pujada a l’ermita és considerable i ens ho hem d’agafar amb calma. Desprès el traçat es fa molt agradable i entrarem al Paratge Nacional d’Interès Natural. Desprès de l’ermita de la Santíssima Trinitat pujarem fins un tallafocs. El primer tram de la baixada fins a Poblet és més dificultós, i desprès va planejant fins al monestir.
S'han previst dues variants per als ciclistes per evitar el sender que va des del Coll de Prenafeta fins al poble de Prenafeta i la pujada a l'ermita de Sant Joan per als ciclistes des de Montblanc pel sender de la Tossa o també GR171.
Un breu descans per fer la foto a Figuerola del Camp

El maquina en plena pose

A córrer, tenim que anar a dalt de la serra, al Coll de Prenafeta






Al mirador, val la pena aturar-se a mirar el paisatge

Podem apreciar el camí de pujada al mirador

Cartell informatiu, s'agraeixen aquests detalls

Reposant un poc de nutrients

Fent el burro, per variar




De camí a Prenafeta

Aquests cartells estan a tots els creuaments, senyalització perfecte

Una mica d'ombra, ja feia falta
A la font de Prenafeta

Remullant els peuets a Montblanc



Info extreta de la pàgina oficial de la ruta:
          
El GR175 La Ruta del Cister, està integrat dins l'extensa xarxa de senders abalisats d'Europa i és l'únic sender que enllaça elstres monestirs més emblemàtics d'aquest ordre a la Catalunya Nova: Santes Creus, Poblet i  Vallbona de les Monges, situats a les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell, respectivament.
El traçat és circular amb un total de 105 quilòmetres i 108 quilòmetres per als ciclistes. Compta amb 4 variants en els llocs més complicats per al trànsit dels ciclistes. Està totalment senyalitzat en ambdós sentits de la marxa amb les característiques marques blanca i vermella de GR (sender de Gran Recorregut), amb pals direccionals ben identificats que, a més a més, incorporen informació del lloc, de l’alçada i la connexió amb d’altres senders GR i PR de la xarxa. També compta amb les infraestructures necessàries: passeres, baranes, escales, etc. per fer més còmoda i segura la caminada.
Aquesta ruta és apta per a qualsevol practicant acostumat a fer senderisme, ja que no comporta cap més dificultat que la distància a recórrer i uns desnivells moderats. Es pot plantejar fer-la amb més o menys etapes, tenint en compte els dies de què es disposen, els objectius i la preparació física.
Els usuaris podran gaudir d’algunes experiències impactants com participar en la pregària de vespres tot escoltant el cant dels monjos de Poblet, després d’haver realitzat una magnifica excursió per les muntanyes de Prades i Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet i, l’endemà, una vegada arribats a Vallbona de les Monges, havent travessat les vinyes de la Conca i els sembrats de l’Urgell, participar en les pregàries de les monges i deixar-se embolcallar pels seus cants, o bé caminar per la feréstega carena del Cogulló i les terres planes de l’Alt Camp fins a arribar a Santes Creus i passejar tranquil·lament pel monestir, gaudint de tots els racons, i poder escoltar les llegendes medievals que conten els guies. De ben segur que aquestes vivències, que només en aquesta ruta trobaran, no els decebran.
I és que el GR175 La Ruta del Cister és molt més que un sender: és el vincle d’unió entre els tres monestirs del Cister més rellevants de Catalunya, el fil conductor per la història dels seus pobles, l’aproximació a unes terres modelades per l’home en alguns indrets i a una natura salvatge entre d’altres, el tast d’una gastronomia autèntica arrelada a la terra i el contacte amb la gent que hi viu i que estima aquests paisatges. És tot allò que cadascú estigui disposat a trobar-hi. És el GR175 La Ruta del Cister!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Barretes o gels energètics?

Per començar que són i per a que serveixen aquests complements energètics, les barretes energètiques son un complement nutricional que proporciona a l'esportista les necessitats d'energia que tindrà durant un esforç intens i perllongat. Ajuda a disminuir la fatiga, a millorar el rendiment i a facilitar una recuperació més ràpida després de l'entrenament. El seu consum té moltes aventatges: Fàcils de portar i de fàcil digestió Molt riques en hidrats de carboni, el que permet recarregar ràpidament els dipòsits de glucògen (llegir article sobre els Hidrats de carboni. Contenen minerales i vitamines fonamentals per a l'organisme. Vitamines B1, B2 i B6, col·laboren a    l'assimilació dels hidrats de carboni per alliberar energía. La vitamina C, que té un efecte antioxidant, millora la recuperació i l'assimilació de ferro, fonamental per transportar  oxígen, des dels pulmons a tots els teixits, sobre tot als muscles. Aporten 350 i 500 caloríes per cada 100 grams,

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de