Passa al contingut principal

Tornem a engegar motors


S’ha acabat, he estat unes setmanes de vacances en tots els sentits, per una banda un descans físic i mental necessari ja que em trobava força cansat i amb dolors als turmells que em feien la guitza i per una altra una mica de descans amb la família que força falta feia. M’ho he pres amb molta calma, només he fet una activitat esportiva a la setmana, una sortida en BTT pel Parc Natural del Cap de Creus, un rodatge suau de 10K per el Camí de Cavalls a Menorca i avui he començat a entrenar amb una mica més d’intensitat en rampes fortes per encarar el quilòmetre vertical d’aquest proper dissabte. Encara no tinc gens clar amb quin estat físic arribaré el dissabte per pujar 1600+ en 5 quilòmetres pelats, però m’ho penso prendre com un entrenament més, això si, envoltat de gent amb ganes de pujar fins als 2880 metres d’alçada, per lo menys no serà com sempre entrenant sol.
Val a dir que la parada tècnica no ha permès recuperar-me dels turmells, encara em fan mal avui en dia però es pot suportar, per altra banda he patit molt de les contractures al trapèci, però estic convençut de que en reprendre l’activitat aniran millorant aquests aspectes...almenys això espero.
Per endavant em queden alguns objectius fins al setembre, per una banda la Vertical Cabanera d’aquest dissabte, a l’agost aniré un parell de dies al Cadí Moixeró, pujaré al Pedraforca com vaig prometre l’any passat (cada any una pujada al Pedra) i aprofitaré per fer uns entrenaments en una altra zona que no sigui la meva habitual i al setembre si no canvia la cosa i em trobo prou motivat intentaré la Cavalls del Vent Sub36. De moment aquests son els “plannings”, sempre poden variar o no, però tal com diu l’amic Albert Giné, sempre un necessita tenir un repte per motivar-te i seguir endavant, això si, cadascú amb els reptes que estiguin al seu abast, els reptes de l’Albert estan en una altra dimensió.
Com sempre agrair-vos a tots els que em seguiu la vostra fidelitat, ja som 6000 visites i anem en augment, a tots gràcies!!!   


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...