Passa al contingut principal

KILIAN JORNET, EL BROGIT D'UN ANIMAL

Brogit: remor que mou una multitut

Té un nom, es diu Kilian Jornet Brugada però és molt més que un simple nom, és una bèstia de dos cames que des de fa uns anys deixa el podi català en primer ordre mundial. Un crack, un esportista senzillament excepcional, un ésser humà tot i que no ho sembli. Perquè dic això de brogit, doncs per un simple motiu, el fet de que el Kilian estigui en el lloc que està fa que molts es moguin i es posin les piles per sortir a córrer per aquests camins de Déu, mai per emular-lo ja que això es senzillament impossible però si com algú en qui emmirallar-se.
Només cal mirar el currículum d'aquest home per posar-se les mans al cap, només cal mirar el seu repte de fer el GR14 en 8 dies, un total de 800 quilòmetres, 100 cada dia....una animalada.

"El fet que faci aquests esports de muntanya no és casualitat, ja que, de nen, vivíem amb els meus pares i la meva germana al refugi de muntanya de Cap del Rec, situat a l'estació d'esquí de fons de Lles de Cerdanya, al Pirineu Català . Va ser allà on vam començar a anar a la muntanya i a esquiar. Abans de donar els primers passos a peu, ja portàvem els primers quilòmetres en esquís. L'esport era per a nosaltres, la meva germana i jo, un joc, era l'única manera que teníem per divertir-nos allà dalt, ja que quan veníem de l'escola, a l'estiu anàvem a jugar corrent per la muntanya i els boscos que envoltaven el refugi i a l'hivern fèiem el mateix sobre els esquís. A part, els nostres pares eren i encara són uns entusiastes de la muntanya, i quan teníem alguns dies de vacances, sempre anàvem a fer alguna travessa o pujar algun cím. Així va ser que als 5 anys ja portàvem uns quants 3000, com l'Aneto, el Posets... als 10 la travessia del Pirineu integral i alguns 4000"

 Aqui teniu l'enllaç a la seva web personal, val la pena fer-li una ullada http://www.kilianjornet.cat/

En aquest altre podeu veure la sèrie Kilian Quest de Salomon: http://www.salomonrunning.com/sp/kilian-quest/

Per a mostra un botó:



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

Ruta en BTT pel Parc Natural del Cap de Creus

Llançà Un altre cap de setmana com cada any que passem a Llançà per cortesia dels amics “calderinus” i com no sortideta en BTT. Aquesta vegada el mestre de cerimònies Joan ens tenia preparada una ruta més llarga que la finalment ens ha quedat, però vam sortir molt tard i el Sol cada vegada s’amagava més, per tant ens va quedar un passeig des de Llançà fins a Cadaqués enfilant el camí de Ronda, per cert és molt guapo, i endinsant-se a dins del Parc Natural del Cap de Creus. La veritat és que vaig gaudir de rodar en pistes netes de pedres, no com les que tenim per aquí que són autèntics pedregars, i gaudir de la bellesa dels paratges que ens ofereix una zona tant inhòspita i de vegades fins i tot salvatge. Durant el track que us penjo aquí hi ha un tram que s’ha de fer baixat de la bici i amb aquesta carregada al coll, una forta baixada fins a una cala i tot seguit una grimpada força important fins retrobar la pista. Ja que anàvem malament de temps vam decidir quedar-se a Cadaquès i ...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!