Passa al contingut principal

Control de l'entrenament, aspectes motivadors i de millora física

L’entrenament és molt important per a preparar qualsevol activitat física d’intensitat i requereix un sacrifici important. Motivar-se per entrenar i moltes vegades fer-ho en solitari, com seria el meu cas. Un dels principals factors per buscar les motivacions necessàries és fer-se un bon plantejament i sempre tenir en ment l’objectiu que volem assolir, entrenar sempre pensant en aquell objectiu t’anima a seguir. A nivell popular la gent acostuma a entrenar molt o tot el que pot. Amb aquest mateix temps d’entrenament és pot millorar molt el rendiment. Hi han una sèrie de detalls pràctics que qualsevol esportista pot fer i que el poden ajudar a analitzar els seus entrenaments i, amb el mateix temps d’entrenament o amb menys, així poder millorar la seva preparació.

Apuntar-se els entrenaments i les sensacions d’entrenament i dels teus objectius assolits per poder comparar diferents períodes i diferents temporades, i així dissenyar millor les següents.
Anotar bé quins tipus de descansos t’han anat millor, la recuperació per tornar a entrenar i competir és bàsica. Organitza els teus entrenaments de forma lògica (la concentració del volum d’entrenament en molts pocs dies només és aconsellable per preparar situacions molt especials, però no com a dinàmica bàsica de treball).
No et sobrecarreguis fes una bona selecció en relació a la teva preparació i sigues capaç de prioritzar la teva salut, tot i que de vegades costa i jo mateix he apurat massa en alguna ocasió.

Hi han altres mitjans senzills que t’ajuden a controlar i motivar millor els
teus entrenaments.

Típic exemple del pulsòmetre. Només cal considerar les dades que mesura directament com
la freqüència cardíaca, altres dades indirectes com les calories consumides son orientatives.
Igualment, la freqüència cardíaca s’ha considerar sempre en relació al volum sistòlic per tenir
una idea correcta del nivell de rendiment cardiovascular. L’ús del pulsòmetre t’ajuda molt per veure com evoluciona el teu rendiment i això té el seu punt motivador.
Les tècniques d’electroestimulació no les he provades, són agraïdes per l’esportista i li van molt bé com a formes de recuperació entre entrenaments o durant el dia de descans. L’electroestimulació activa significativament la producció hormonal que és fonamental per accelerar el processos de recuperació de l’estructura muscular. Aquest és un dels següents passos per explorar a nivell personal, sempre però, consultant amb els especialistes mèdics
L’idea més important és que amb un mateix temps d’entrenament i canviant certs aspectes deforma adequada es pot millorar el rendiment.

En breu publicaré el taló d'aquiles dels entrenaments, compaginar de forma correcta els necessaris entrenaments amb la vida laboral i familiar, cosa força difícil per a molts.

Comentaris

  1. a mi el pulsometre m'indica casi sempre que estic a punt de petar , un dia xerrarem sobre quin es el valor que hauria de mantenir per exemple corrent de tranquis o amb la bicicleta
    salut!

    ResponElimina
  2. Hola francesc, depèn molt de cada persona, de l'intensitat de l'exercici i de la pròpia capacitat cardiovascular de cadascú. La freqüència màxima es el major nombre de polsacions que pot generar el cor en cada minut. Aquesta dada la podem aconseguir realitzant una prova d'esforç o bé fent-la estimada, essent aquesta 220 – edat.
    Per una persona de 36 años, com és el meu cas, la Fc máx. sería 188 p/min, pot tenir variacions en 20 polsacions per dalt i per baix.
    Prepararé unes taules de referència on poder veure que es treballa i el que no en cada zona d'intensitat d'esforç.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Barretes o gels energètics?

Per començar que són i per a que serveixen aquests complements energètics, les barretes energètiques son un complement nutricional que proporciona a l'esportista les necessitats d'energia que tindrà durant un esforç intens i perllongat. Ajuda a disminuir la fatiga, a millorar el rendiment i a facilitar una recuperació més ràpida després de l'entrenament. El seu consum té moltes aventatges: Fàcils de portar i de fàcil digestió Molt riques en hidrats de carboni, el que permet recarregar ràpidament els dipòsits de glucògen (llegir article sobre els Hidrats de carboni. Contenen minerales i vitamines fonamentals per a l'organisme. Vitamines B1, B2 i B6, col·laboren a    l'assimilació dels hidrats de carboni per alliberar energía. La vitamina C, que té un efecte antioxidant, millora la recuperació i l'assimilació de ferro, fonamental per transportar  oxígen, des dels pulmons a tots els teixits, sobre tot als muscles. Aporten 350 i 500 caloríes per cada 100 grams,

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de