No estic entrenant tot el que voldria, ja se sap, feina, família i
malalties vàries impedeixen que em pugui desenvolupar com m’agradaria. De totes
maneres de tant en quan em reservo alguna sortideta per no perdre la forma i
poder gaudir de les nostres muntanyes.
L’última sortida en companyia del Borne va ser en direcció al Puig de la
Cova però el fort vent ens va fer marxa enrere i quedar-nos a la balma que hi
ha abans d’arribar al cim, però no la de “les dones que fumen” sinó a la que
està equipada per escalar, un petit resguard del vent per retornar cap a casa.
Francament no em vaig trobar gens bé, em costava respirar molt més del
normal i les cames no donaven el que tenien que donar. A més vaig tirar de
reserves, a l’arribar a casa feia una olor d’amoníac espectacular, un símptoma
de que les coses no van gens bé. El pas dels dies em donarien una explicació a
tot això, el meu cos ja preparava l’arribada d’una bronquitis i com no, ja
donava els primers avisos...
Ara començo a recuperar-me una mica tot i que encara estic prenent
antibiòtics i altres mandingues, ara em preparo algunes rutes per aquest cap de
setmana, m’he de posar les piles i molt per als propers reptes que venen....
 |
| jugant amb les cordes |
 |
| El Borne amb el Mas Bartomeu al fons |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada