Les grans nevades del 2013

Aquest hivern està sent excepcional pel que fa a les increïbles nevades que cobreixen tot el Pirineu de blanc i als que ens agrada fer hivernals se’ns posen les dents més que llargues imaginant els cims que tenim per explorar. Aquest passat desembre vaig fer el primer cim de la temporada, el Posets. I ara els projectes s’acumulen a la meva ment i ocupen un espai gran de pensaments. Però la situació actual és de tanta acumulació de neu que el risc d’allaus està molt elevat i no podem aventurar-se als cims tant somiats.

Aquest mes de febrer teníem en ment de fer una travessa hivernal, la famosa Olla de Núria i enllaçar tot un seguit de cims propers als 3000 metres, entre ells el Puigmal, però el risc d’allaus es situa ja a 3 sobre 5 i la previsió meteorològica anuncia nevades importants a la zona que acumularan encara més gruixos. Tot fa pensar que haurem de posposar la sortida però ens queda un al·licient important, amb els gruixos que acumulen els Pirineus ens garanteix neu fins tot el mes de juny quasi amb tota seguretat, o sigui que ampliarem la temporada de forma important envers altres anys.

Només puc dir que seguirem amb atenció la situació del mantell nival, de quin temps estarà fent cada dia que passa i seguirem somiant amb els nostres cims a cada instant.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca

Llegeix més...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Llegeix més...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Llegeix més...

Explorant els limits

Cercar en aquest blog