Passa al contingut principal

Les grans nevades del 2013



Aquest hivern està sent excepcional pel que fa a les increïbles nevades que cobreixen tot el Pirineu de blanc i als que ens agrada fer hivernals se’ns posen les dents més que llargues imaginant els cims que tenim per explorar. Aquest passat desembre vaig fer el primer cim de la temporada, el Posets. I ara els projectes s’acumulen a la meva ment i ocupen un espai gran de pensaments. Però la situació actual és de tanta acumulació de neu que el risc d’allaus està molt elevat i no podem aventurar-se als cims tant somiats.



Aquest mes de febrer teníem en ment de fer una travessa hivernal, la famosa Olla de Núria i enllaçar tot un seguit de cims propers als 3000 metres, entre ells el Puigmal, però el risc d’allaus es situa ja a 3 sobre 5 i la previsió meteorològica anuncia nevades importants a la zona que acumularan encara més gruixos. Tot fa pensar que haurem de posposar la sortida però ens queda un al·licient important, amb els gruixos que acumulen els Pirineus ens garanteix neu fins tot el mes de juny quasi amb tota seguretat, o sigui que ampliarem la temporada de forma important envers altres anys.

Només puc dir que seguirem amb atenció la situació del mantell nival, de quin temps estarà fent cada dia que passa i seguirem somiant amb els nostres cims a cada instant.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Ruta en BTT pel Parc Natural del Cap de Creus

Llançà Un altre cap de setmana com cada any que passem a Llançà per cortesia dels amics “calderinus” i com no sortideta en BTT. Aquesta vegada el mestre de cerimònies Joan ens tenia preparada una ruta més llarga que la finalment ens ha quedat, però vam sortir molt tard i el Sol cada vegada s’amagava més, per tant ens va quedar un passeig des de Llançà fins a Cadaqués enfilant el camí de Ronda, per cert és molt guapo, i endinsant-se a dins del Parc Natural del Cap de Creus. La veritat és que vaig gaudir de rodar en pistes netes de pedres, no com les que tenim per aquí que són autèntics pedregars, i gaudir de la bellesa dels paratges que ens ofereix una zona tant inhòspita i de vegades fins i tot salvatge. Durant el track que us penjo aquí hi ha un tram que s’ha de fer baixat de la bici i amb aquesta carregada al coll, una forta baixada fins a una cala i tot seguit una grimpada força important fins retrobar la pista. Ja que anàvem malament de temps vam decidir quedar-se a Cadaquès i ...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...