El divendres
arribem a Bagà, anem a recollir el dorsal i preparar la bossa que anirà al
refugi de Prats d’Aguiló...es copsa l’ambient! Realment encara no en sóc gaire
de conscient del que passarà el dissabte, tant de temps pensant en aquest
moment i ja s’acosta, es moooolt difícil explicar i menys entendre el que un
pot sentir en aquests moments si no ho vius en primera persona.
De moment el temps
es insegur, plou a estones però les cares de la gent no denoten por, ens al
contrari, denoten ganes de que soni la música de The Last Mohicans i que es
posi la pell de gallina mentre les teves cames et demanen recórrer els 85
quilòmetres de Cavalls del Vent. Aquest estiu ja he fet Cavalls del Vent en dues
ocasions i el meu temps és de 19:45h però el puc millorar molt. Tanmateix, no
és el mateix fer la Cavalls per lliure que fer-la en cursa i es nota molt amb
les cares de la gent.
|
En aquest punt un ja comença a tremolar |
A la recollida de
dorsals em faig la foto de rigor amb el fons que resa el lema “Ready to go!”,
efectivament estic on ready! Tot seguit ens dirigim al Breafing de la cursa,
ple a vessar de corredors per escoltar les últimes notícies i sobretot estar al
corrent de la situació meteorològica per demà. El que expliquen és que sembla
que podria aturar-se la borrasca i tocar-se de refilo, amb una mica de sort ens
mullem poquet. De totes maneres tenen previst la possibilitat de retardar la
sortida de la cursa o fins i tot retallar-la, tenim d’estar al lloro dels sms
que podem rebre informant de les últimes novetats. Un cop acabat el “breafing”
marxem cap a Cal Companyó, la masia on dormirem i que es situa a Guardiola de
Berguedà, solsament a 10 minuts del centre neuràlgic de Bagà.
A Cal Companyó
sopem tranquil·lament mentre polim els últims detalls de l’assistència que em
farà el Soci i sopem amb companyia d’un corredor de Tenerife que ha corregut 3
vegades la Transvulcania i dos corredors de Madrid, un d’ells va abandonar l’any
passat i ve a treure la espina clavada. També hi ha corredors de Mallorca,
colombians i alguns de la terra. Fa goig l’ambient que es viu a la vora d’un
bon sopar.
Retiro a dormir
deixant-ho tot preparadet per el dissabte, sento abans d’anar a dormir els
brams dels cérvols que festegen quan entra la tardor, un espectacle digne de
ser escoltat i per sort agafo el son ben aviat.
|
Tot apunt! |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada