Passa al contingut principal

Primer dia a Bagà! Crònica de la CdV2012


El divendres arribem a Bagà, anem a recollir el dorsal i preparar la bossa que anirà al refugi de Prats d’Aguiló...es copsa l’ambient! Realment encara no en sóc gaire de conscient del que passarà el dissabte, tant de temps pensant en aquest moment i ja s’acosta, es moooolt difícil explicar i menys entendre el que un pot sentir en aquests moments si no ho vius en primera persona.

 De moment el temps es insegur, plou a estones però les cares de la gent no denoten por, ens al contrari, denoten ganes de que soni la música de The Last Mohicans i que es posi la pell de gallina mentre les teves cames et demanen recórrer els 85 quilòmetres de Cavalls del Vent. Aquest estiu ja he fet Cavalls del Vent en dues ocasions i el meu temps és de 19:45h però el puc millorar molt. Tanmateix, no és el mateix fer la Cavalls per lliure que fer-la en cursa i es nota molt amb les cares de la gent.


En aquest punt un ja comença a tremolar
 

A la recollida de dorsals em faig la foto de rigor amb el fons que resa el lema “Ready to go!”, efectivament estic on ready! Tot seguit ens dirigim al Breafing de la cursa, ple a vessar de corredors per escoltar les últimes notícies i sobretot estar al corrent de la situació meteorològica per demà. El que expliquen és que sembla que podria aturar-se la borrasca i tocar-se de refilo, amb una mica de sort ens mullem poquet. De totes maneres tenen previst la possibilitat de retardar la sortida de la cursa o fins i tot retallar-la, tenim d’estar al lloro dels sms que podem rebre informant de les últimes novetats. Un cop acabat el “breafing” marxem cap a Cal Companyó, la masia on dormirem i que es situa a Guardiola de Berguedà, solsament a 10 minuts del centre neuràlgic de Bagà.

 

 A Cal Companyó sopem tranquil·lament mentre polim els últims detalls de l’assistència que em farà el Soci i sopem amb companyia d’un corredor de Tenerife que ha corregut 3 vegades la Transvulcania i dos corredors de Madrid, un d’ells va abandonar l’any passat i ve a treure la espina clavada. També hi ha corredors de Mallorca, colombians i alguns de la terra. Fa goig l’ambient que es viu a la vora d’un bon sopar.

 

Retiro a dormir deixant-ho tot preparadet per el dissabte, sento abans d’anar a dormir els brams dels cérvols que festegen quan entra la tardor, un espectacle digne de ser escoltat i per sort agafo el son ben aviat.

Tot apunt!
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

Ruta en BTT pel Parc Natural del Cap de Creus

Llançà Un altre cap de setmana com cada any que passem a Llançà per cortesia dels amics “calderinus” i com no sortideta en BTT. Aquesta vegada el mestre de cerimònies Joan ens tenia preparada una ruta més llarga que la finalment ens ha quedat, però vam sortir molt tard i el Sol cada vegada s’amagava més, per tant ens va quedar un passeig des de Llançà fins a Cadaqués enfilant el camí de Ronda, per cert és molt guapo, i endinsant-se a dins del Parc Natural del Cap de Creus. La veritat és que vaig gaudir de rodar en pistes netes de pedres, no com les que tenim per aquí que són autèntics pedregars, i gaudir de la bellesa dels paratges que ens ofereix una zona tant inhòspita i de vegades fins i tot salvatge. Durant el track que us penjo aquí hi ha un tram que s’ha de fer baixat de la bici i amb aquesta carregada al coll, una forta baixada fins a una cala i tot seguit una grimpada força important fins retrobar la pista. Ja que anàvem malament de temps vam decidir quedar-se a Cadaquès i ...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!