Passa al contingut principal

Lluitant i morint per un somni


No ha pogut ser, el somni de Cavalls del Vent es va acabar al quilòmetre 30 dels 85 que té la prova, prendre la decisió d’abandonar mai és fàcil i menys si un es troba com un brau com em trobava jo en aquells moments difícils però quan lluites contra els elements, tens les de perdre com em va passar a mi i prop de 700 lluitadors més.
 
A la línia de sortida
Mai m’havia sentit tant al límit com el passat dissabte a més de 2000 metres d’alçada, veient com el fred intens s’apoderava del meu cos d’una manera mai experimentada. Al entrar al refugi del Niu de l’Àguila a 2.500 metres la imatge era dantesca, desenes de corredors tapats amb les mantes tèrmiques, mirades perdudes i tremolant sense control. Vaig intentar parlar amb algun d’ells però ni podien fer-ho, ni giraven el cap per veure qui els parlava, una profunda sensació de tristesa s’apoderava de mi....tantes hores que tots aquells homes i dones havien destinat per aquesta cursa i veure’ls en aquell estat amb només 14km a les esquenes era desolador. Va ser en aquell punt on vaig entendre que acabar Cavalls del Vent ja no era una proesa, es convertia en supervivència i perquè no dir-ho en un camí de futur incert on correríem per una fulla d’un ganivet molt esmolat, la frontera entre la vida i la mort s’escurçava i una lluitadora com poques, la Teresa, deixaria la seva vida per lluitar fins al final. Molts podríem de ben segur córrer el mateix destí que la Teresa, però per sort quasi 700 lluitadors van decidir rendir-se, no enfrontar-se amb l’extrema duresa que la natura ens estava donant va ser la decisió que avui ens permet no parlar de més persones seguint el camí de la Teresa. Cavalls del Vent ha plorat aquest any, i molts de nosaltres ho hem fet amb la nostra íntima soledat.

La Teresa, descansa en pau!
 

Ara ens queda tornar-se a aixecar i provar sort l’any que ve, els Cavallers del Vent tornaran i donaran tribut per la companya que ho va donar tot per una passió....el trail running!

Núria Picas entrant a meta com flamant campiona
 

En breu us penjaré la crònica completa de com va ser per a mi Cavalls del Vent

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Barretes o gels energètics?

Per començar que són i per a que serveixen aquests complements energètics, les barretes energètiques son un complement nutricional que proporciona a l'esportista les necessitats d'energia que tindrà durant un esforç intens i perllongat. Ajuda a disminuir la fatiga, a millorar el rendiment i a facilitar una recuperació més ràpida després de l'entrenament. El seu consum té moltes aventatges: Fàcils de portar i de fàcil digestió Molt riques en hidrats de carboni, el que permet recarregar ràpidament els dipòsits de glucògen (llegir article sobre els Hidrats de carboni. Contenen minerales i vitamines fonamentals per a l'organisme. Vitamines B1, B2 i B6, col·laboren a    l'assimilació dels hidrats de carboni per alliberar energía. La vitamina C, que té un efecte antioxidant, millora la recuperació i l'assimilació de ferro, fonamental per transportar  oxígen, des dels pulmons a tots els teixits, sobre tot als muscles. Aporten 350 i 500 caloríes per cada 100 grams,
1 comentari
Llegeix més...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...