Reflexions pre-ultra...queden 6 dies

Ara la cosa va de debò, el compte enrere ha començat i queden 6 dies per la gran cita de l’any. Els millors corredors del món estaran a la sortida amb 1000 insensats més que lluitaran cadascú per la seva banda amb els seus propis límits.

 

En el meu cas ja tanco els quatre mesos de preparació específica per aquesta prova d’ultradistància, quan comences un pla d’entrenament d’aquestes característiques sembla que mai arribarà el moment, però arriba. La feina ja està feta, moltes hores d’entrenament, molts quilòmetres recorreguts i molts metres de desnivell acumulats per arribar en la millor forma possible.

 

 

 

En total 1.390 quilòmetres, uns 900 corrents i la resta amb bici; més de 150 hores entrenant, 32.286 metres positius i un total d’acumulats de 62.738 metres. Per alguns serà poc o molt segons la perspectiva que es miri, per a mi sens dubte a estat un esforç important, per una banda la conciliació laboral i familiar amb els entrenaments; no es fàcil marxar a entrenar tres hores i deixar la família quan tens festa; per altra banda l’esforç físic i mental que suposen els entrenaments  i ara en pago una mica les conseqüències en forma de dolors articulars importants al genoll i al turmell i que espero el dia de la cursa no m’apareguin amb la intensitat que no desitjo ni de bon tros. De fet, només em pot impedir d’arribar a la meta una lesió en alguna d’aquestes parts.

 

Estudi d’estratègia en cursa....com sempre al que vingui!

 

Ara estic ja estudiant com he de desenvolupar l’estratègia en cursa, tinc alguns dubtes però tots van en relació a com em tractaran el turmell i el genoll, els dos handicaps que tinc i els únics que em poden impedir de finalitzar la cursa. De moment serà sortir a un ritme molt suau, des de Bagà a 788m d’alçada i fins al Niu de l’Àguila 2.520, donen 1.732 metres positius en 12,5 quilòmetres de distància. Això vol dir un esforç important d’entrada, caldrà dosificar molt l’esforç en aquest tram i no voler anar massa ràpid. Temps al temps que la muntanya ens posarà a cadascú al seu lloc. Després d’aquest tram serà qüestió de començar a córrer una mica més i anar menjant-se quilòmetres fins a Prats d’Aguiló on començarà la segona cursa i començarà a amenaçar la nit. Vull arribar el màxim de fresc a Prats, aquí és on la majoria de gent abandona i poder córrer tot el que pugui un cop passat el Pas de Gossolans. No vaig amb un temps predeterminat, el meu temps en aquest circuit és de 19:45h i m’agradaria rebaixar-lo, a més, penso que ho puc fer perfectament, però vull anar a gaudir d’una cita mundial, gaudir d’estar fent alguna cosa important per els nens del món amb Unicef, gaudir de la muntanya, de la gent i dels amics que segur acabaré fent en cursa, gaudir del dolor i del patiment....gaudir d’aquell gran moment, que arriba sempre, el que collons i faig jo aquí??!!?!?! i per suposat.....creuar la l’arribada a Bagà la matinada de dissabte diumenge on estaran dos amics que m’aniran seguint tota la cursa i em faran una mica de suport logístic i per sobre de tot l’anímic, saber que estaran esperant-me a cada refugi em donarà la força per arribar-hi i sentir la seva energia, gràcies Soci i Borne per fer-me costat en aquest moment tant important per a mi.

 

 

Estudi del material en cursa....com sempre, con lo puesto!

 

Tothom fa una revisió del material en cursa, doncs jo no seré menys portaré el de sempre! La meva motxilla Salomon atrotinada, que quan no penja un fil es desmunta un suport i les meves Asics Trabuco 14 que ja les jubilo quan acabi Cavalls. El frontal és el Led Senser i un de recanvi cutrillo per si de cas em fallés el pepino. Els bastons els deixaré amb el meu company Soci, que em farà un seguiment en cursa, si els necessito ja els agafaré. El paravents i impermeable, com sempre també seran els de la bici, portaré gorret i guants per si fa fred, un bidonet per els hidròlits i la bossa d’hidratació per l’aigua. Que no faltin els gels de SiS, (Science in Sport) sobretot el de cafeïna per mantenir-me en alça en aquell moment difícil i cap endavant que hi falta gent!!!

 

 

 

Ah! El mitjons seran els Injini “deditos”, les malles curtes les de la selecció catalana que em donen molt bon rotllo, uns pirates Nike per si refresca a la nit i la samarreta oficial del projecte Dóna’m Ales. També portaré el meu súper “Doctor Caste Kit”, porto fins i tot per reanimar a un elefant!. Les clàssiques agulles enfilades per punxar butllofes i altres tonteries vàries.

 

Doncs bé, que aquest és una mica el meu resum particular de com afronto la cursa, a començaments d’any ja vaig pronosticar que faria el salt a la ultra distància, doncs bé, ja l’he fet per lliure però ara la faig essent partícip d’una de les curses de més prestigi del món i amb els corredors de més prestigi del món...que més puc demanar!

 

Aquesta setmana us aniré explicant com afronto els dies de recàrrega de gasolina, els hidrats, l’omega3, i tots els complements per arribar al dissabte amb el dipòsit de glucògen a rebentar.