Passa al contingut principal

Ara si....dóna'm ales!!! No passeu de llarg......

Ja hi som, ha costat una mica però ja tenim engegada la campanya solidària “Dóna’m ales” per Unicef. Si heu arribat aquí només explicar-se que el  projecte s’emmarca dins d’un activitat esportiva, en concret la participació meva en la cursa Ultra Trail Cavalls del Vent, una cursa de85km, 6.000 metres positius i 12.000 acumulats, en una de les curses més importants del panorama internacional i que forma part del campionat del món de skyrunning. A més de córrer la cursa vull córrer una altra, i aquesta no és cap altra que recaptar diners per al fons d’emergències d’Unicef.

 


Dóna'm ales Dame alas from Solucions Audiovisuals on Vimeo.

 

Vosaltres i teniu un paper molt important en tot això, entreu a l’enllaç i feu una donació per al projecte Dóna’m ales, podeu fer des d’una donació de 5 euros fins el que vulgueu. Penseu que per cada quantitat que doneu hi ha unes recompenses, les podreu veure a la part dreta de la pantalla.
 
 Heu de tenir en compte que no us cobraran els diners fins que no haguem aconseguit un mínim de 500 euros, o sigui, que si no arribem a aquesta quantitat mai es retirarà ni un euro del vostre compte. Podeu fer el donatiu mitjançant tarja de crèdit o per Paypal.

 

Al final de la campanya i un cop finalitzada la cursa farem una festa a una discoteca del Baix Penedès per lliurar els diners a Unicef i lliurar les recompenses a tots els que hagueu fet una donació. Per suposat tots els que feu una donació tindreu la invitació per la festa i els que no vulgueu o no pugueu venir a la festa us enviarem les recompenses a la vostra casa.

 

Es molt simple i no us farà perdre molt de temps i la vostra tasca serà per una gran causa, per a que no morin més infants en aquest món. Si no ajudem nosaltres...qui ho farà?

 

Si teniu qualsevol dubte podeu enviar un mail  caste1974@gmail.com i us resoldrem qualsevol problema.

 
Siusplau, també ens podeu ajudar fent un reenviament d’aquesta entrada del bloc o de la direcció del projecte als vostres contactes, d’aquesta manera arribarem a més gent.

 
Moltes gràcies amics per donar-me ales!!!

 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

  Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca