Passa al contingut principal

Poc a poc i bona lletra


Bé, després d’un temps poc actiu al bloc comença a ser hora de emprendre una nova embranzida i no descuidar-lo tant de temps. Aquests últims mesos han estat complicats i no puc dir que la cosa hagi millorat excessivament. Com alguns de vosaltres ja sabeu vaig patir una lesió al genoll que m’ha deixat tocat, després de visites al trauma i ressonàncies magnètiques la conclusió final era una bursitis, doncs després de fer el repòs pertinent i tractaments amb gel, antiinflamatoris i corrents elèctriques el dolor a retornat. M’he decidit de posar en mans del fisio a veure que en diu ell i contradiu la versió del trauma, segons tots els meus símptomes i després de fer una exploració intensa tot sembla indicar que tinc una fisura al cartílag i hem d’acabar de veure la ressonància per prendre les mesures adequades.


El tema doncs es que de moment no paro de córrer i les expectatives meves seran menys agosarades que d’un bon principi. Aquest proper diumenge cursa a Sant Jaume de 10K per estirar una mica les cames i la setmana següent els 7 Cims, 58 quilòmetres per acabar de trinxar-me del tot.


Fins al moment no he pogut fer els entrenaments previstos a causa del genoll, però he anat fent tirades llargues el cap de setmana i algunes petites entre setmana per no perdre el fons. No serà suficient per baixar de les 9 hores que tenia previstes als 7 Cims però farem el que podrem i sense obsessionar massa el tarro, poc a poc i bona lletra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Barretes o gels energètics?

Per començar que són i per a que serveixen aquests complements energètics, les barretes energètiques son un complement nutricional que proporciona a l'esportista les necessitats d'energia que tindrà durant un esforç intens i perllongat. Ajuda a disminuir la fatiga, a millorar el rendiment i a facilitar una recuperació més ràpida després de l'entrenament. El seu consum té moltes aventatges: Fàcils de portar i de fàcil digestió Molt riques en hidrats de carboni, el que permet recarregar ràpidament els dipòsits de glucògen (llegir article sobre els Hidrats de carboni. Contenen minerales i vitamines fonamentals per a l'organisme. Vitamines B1, B2 i B6, col·laboren a    l'assimilació dels hidrats de carboni per alliberar energía. La vitamina C, que té un efecte antioxidant, millora la recuperació i l'assimilació de ferro, fonamental per transportar  oxígen, des dels pulmons a tots els teixits, sobre tot als muscles. Aporten 350 i 500 caloríes per cada 100 grams,

Crònica sub9 marxa dels 7 Cims del Penedès

Tercera edició consecutiva en la que participo dels 7 Cims de Torrelles de Foix, aquesta vegada anava francament poc entrenat i amb sensacions no gaire bones però tot i això, h aconseguit retallar mitja hora del meu temps anterior i fer-ho en 8:58 hores.   A la sortida, d'esquerra a dreta Pep, Caste, Enric, Xavi, Marc, Rubén Amb el Rubén, company de feina, vam planificar uns parcials per fer unes 8:30h, amb franquesa jo ho veia quasi impossible tot i que a mesura que s’acostava la cita em deia a mi mateix....i perquè no provar-ho? Aquesta vegada anem uns quants de la feina i ja em col·loco a la línia de sortida quasi al davant, l’estratègia d’aquest any és córrer des d’un bon inici per esquivar els taps del corriol de sortida de Torrelles. Dit i fet salvo aquest contratemps i els meus companys de feina veig que tiren la pujada corrents, jo em reservo per pujar-la a un bon ritme junt amb el Xavi Urgell del Centreex de Sant Jaume, una mica més amunt el Rubén ens espe