Passa al contingut principal

Poc a poc i bona lletra


Bé, després d’un temps poc actiu al bloc comença a ser hora de emprendre una nova embranzida i no descuidar-lo tant de temps. Aquests últims mesos han estat complicats i no puc dir que la cosa hagi millorat excessivament. Com alguns de vosaltres ja sabeu vaig patir una lesió al genoll que m’ha deixat tocat, després de visites al trauma i ressonàncies magnètiques la conclusió final era una bursitis, doncs després de fer el repòs pertinent i tractaments amb gel, antiinflamatoris i corrents elèctriques el dolor a retornat. M’he decidit de posar en mans del fisio a veure que en diu ell i contradiu la versió del trauma, segons tots els meus símptomes i després de fer una exploració intensa tot sembla indicar que tinc una fisura al cartílag i hem d’acabar de veure la ressonància per prendre les mesures adequades.


El tema doncs es que de moment no paro de córrer i les expectatives meves seran menys agosarades que d’un bon principi. Aquest proper diumenge cursa a Sant Jaume de 10K per estirar una mica les cames i la setmana següent els 7 Cims, 58 quilòmetres per acabar de trinxar-me del tot.


Fins al moment no he pogut fer els entrenaments previstos a causa del genoll, però he anat fent tirades llargues el cap de setmana i algunes petites entre setmana per no perdre el fons. No serà suficient per baixar de les 9 hores que tenia previstes als 7 Cims però farem el que podrem i sense obsessionar massa el tarro, poc a poc i bona lletra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

  Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer