Passa al contingut principal

Poc a poc i bona lletra


Bé, després d’un temps poc actiu al bloc comença a ser hora de emprendre una nova embranzida i no descuidar-lo tant de temps. Aquests últims mesos han estat complicats i no puc dir que la cosa hagi millorat excessivament. Com alguns de vosaltres ja sabeu vaig patir una lesió al genoll que m’ha deixat tocat, després de visites al trauma i ressonàncies magnètiques la conclusió final era una bursitis, doncs després de fer el repòs pertinent i tractaments amb gel, antiinflamatoris i corrents elèctriques el dolor a retornat. M’he decidit de posar en mans del fisio a veure que en diu ell i contradiu la versió del trauma, segons tots els meus símptomes i després de fer una exploració intensa tot sembla indicar que tinc una fisura al cartílag i hem d’acabar de veure la ressonància per prendre les mesures adequades.


El tema doncs es que de moment no paro de córrer i les expectatives meves seran menys agosarades que d’un bon principi. Aquest proper diumenge cursa a Sant Jaume de 10K per estirar una mica les cames i la setmana següent els 7 Cims, 58 quilòmetres per acabar de trinxar-me del tot.


Fins al moment no he pogut fer els entrenaments previstos a causa del genoll, però he anat fent tirades llargues el cap de setmana i algunes petites entre setmana per no perdre el fons. No serà suficient per baixar de les 9 hores que tenia previstes als 7 Cims però farem el que podrem i sense obsessionar massa el tarro, poc a poc i bona lletra.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

  Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca
7 comentaris
Llegeix més...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...