Avui us parlaré dels entrenaments que estem fent de cara als 7 cims, no dels entrenaments setmanals que es redueixen de moment a tirades de com a molt 1 hora i no totes les vegades que voldria, sinó de les tirades més llargues del cap de setmana. Fins al moment en portem dues i d’aquí a unes horetes anirem a per la tercera. Jo hagués volgut poder fer més però la lesió al genoll hem va deixar tombat quasi dos mesos i he d’anar pas a pas per recuperar el to.
Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada