Estan els que utilitzen sempre la mateixa roba
Els que porten amulets
Els que fan promeses
Els que imploren mirant al cel
Els que creuen en supersticions
I els que segueixen corrent
Quan els tremolen les cames
Els que segueixen jugant quan s’acaba l’aire
Els que segueixen lluitant
Quan tot està perdut
Com si cada vegada fos la última vegada
Convençuts de que la vida mateixa es un desafiament
Pateixen, però no es queixen
Perquè saben que el dolor es passa
El suor s’asseca
El cansament s’acaba
Però hi ha alguna cosa que mai desapareixerà:
La satisfacció d’haver-ho aconseguit
Als seus cossos hi ha la mateixa quantitat muscles
A les seves venes hi corre la mateixa sang
El que els fa diferents
És el seu esperit.
La determinació d’arribar al cim
Un cim al que no s’arriba superant als demés
Només superant-se a un mateix.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada