Passa al contingut principal

Les meves incursions per l'asfalt

L’any ha començat un pèl diferent al 2011, fins al moment havia renunciat completament a córrer per asfalt i a curses curtes en distància, però la situació familiar, laboral i el fet de que l’astre rei ens doni poques hores de llum han fet que el poc temps que disposo per entrenar l’hagi de dedicar a recórrer els carrers del meu poble per poder entrenar, la muntanya precisa de més temps i no el tinc. El passat mes de desembre va ser realment poc prolífic en entrenaments i el dia 26 de desembre participava a la cursa de Sant Silvestre del Vendrell, 5 quilòmetres amb un temps de 23:17 minuts, vaig acabar molt content ja que per a un corredor lent com jo estava força bé. Aquest mes de gener el vaig començar amb un altra cursa de 5K, la 1a Cursa Ciutat de Calafell, tenia una marca que superar però no ho vaig aconseguir, em vaig quedar amb 24:01, però content a nivell de classificació ja que vaig aconseguir quedar el 51 de 144 participants.

Creuant la meta de la cursa de 5K
Classificacions cursa 5K Ciutat de Calafell: Classificació AQUI

Ara em toca córrer ja una de 10K, serà la 10K de Vilafranca del Penedès i ho faré amb la il·lusió de poder fer un temps de 50 minuts, si pogués rebaixar aquest temps molt millor però prefereixo no posar-me el llistó més alt i frustrar-me per no aconseguir-ho. Serà una cursa molt maca, amb 1.200 corredors pel centre de Vilafranca i serà especial també per poder-ho fer amb la samarreta de “Corrent per la terra”, un grup de corredors que ens posem aquesta samarreta per reivindicar la nostra estima per un país com Catalunya. Ho faré amb un orgull especial i amb ganes de poder fer un bon paper.


Córrer per asfalt o per muntanya? Doncs a mi personalment m’agrada més per la muntanya, es molt més agraït fer-ho en un entorn natural que en un entorn urbà, de fet l’asfalt és un “brake” obligat, una necessitat obligada per la falta de temps per entrenar però que també m’està agradant i en procuro gaudir al màxim.
A aquells que em seguiu habitualment demanar-vos disculpes per la poca activitat al bloc, em falta temps i el poc que tinc el dedico a entrenar o descansar. Però em tornaré a posar les piles tant aviat pugui i retornar l’activitat en aquest espai de la xarxa.

Endavant les atxes!!

Escalfant motors

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer