Aquest diumenge participava a la que seria la meva primera 10.000 metres, havia llegit de tot, com afrontar aquesta distància en asfalt, les estratègies a seguir i de tot el que vaig planejar res de res. Fins al moment les meves incursions en asfalt havien estat de 5.000 metres, vaig aconseguir la marca de 23:17 i no estava pas malament per a mi, però doblar la distància ja és una altra qüestió.
La meva previsió inicial era de fer els 10K en menys d’una hora, amb això ja estaria prou content però si aconseguia fer 50 minuts ja podria treure el cava i tirar coets. Seria a la vegada la meva estrena amb la samarreta de Correm per la terra, un grup de corredors que correm per els valors i el sentiment del nostre país, Catalunya. A veure si això m’afegia un plus, esportiu com que no, sentimental sens dubte.
El matí es llevava molt fred, al sortir de casa el termòmetre marcava 2º, no tenia cap por pel fred, ens al contrari, el fred no és un obstacle, la calor si. Vilafranca del Penedès tenia un color especial aquest diumenge, milers de corredors donaven un aspecte sensacional a aquesta ciutat. A les 10h en punt una carretilla donava el tret de sortida, feia goig veure la marea humana pels carrers, tots fent el mateix, córrer. El circuit era fer dos voltes de 5 quilòmetres cada una, vaig decidir fer aquest primer tomb a un ritme més baix del que seria el meu objectiu però com sempre no compleixo el previst i surto massa ràpid per al meu gust. El circuit era prou maco, sobretot al passar pel centre de Vilafranca els crits d’ànims de la gent et feien sentir alguna cosa especial i passar per el local de la CUP, on esperaven la gent per animar-se a tots aquells que portem la samarreta de Correm per la terra. En aquest punt tocava l’estela i em donava força per seguir endavant, fins creuar la meta i veure que havia completat els primers 5K amb un temps de 25:51, portava 51 segons més del previst, la segona volta hauria de forçar una mica més la màquina. Feina rai, els 5K restants van ser més durs del que em pensava, al quilòmetre 7 vaig tenir un “baixón” moral important, em sentia fos, sense ànims per seguir però no podia tirar la tovallola...ara no. Tornar a entrar al centre de Vila em va tornar a donar moral i afrontar els poc de 2 quilòmetres restants, ja sabia que no aconseguiria fer 50 minuts però encara podia baixar dels 60’, només havia de concentrar-me per fer-ho i vaig treure les forces d’allà a on no en quedaven i afrontar la recta final d’arribada amb l’esperit i les ganes d’aconseguir acabar els meus primers 10.000, amb un temps de 54:35, missió acomplerta!!!
Val a dir que molts pensaran que aquest temps es irrisori, i potser tenen raó, però per a un corredor amb asma induïda per l’esforç que tot just és la tercera cursa d’asfalt que fa no està gens malament. Com sempre dic, la majoria de persones ni solament poden córrer i acabar una cursa de 10.000 metres.
Vaig acabar amb el company Jordi Beneyto al local de la CUP celebrant l’èxit de corredors per la terra amb un bon cava i un pica pica, moment de tertúlia i de companyonia especial. Val a dir que un 10 a l’organització de la cursa, tot molt ben organitzat i una atenció en cursa realment espectacular. Cal tenir-ho en compte havent més de un miler de corredors que atendre, felicitats!
 |
| Al local de la CUP de Vilafranca |
Gràcies Jesús per les gestions pel dorsal, vaig anar tant sobrat de temps que al final vaig fer tard i tot, amb el qual no vaig tenir ni temps d’escalfar com Déu mana.
Ens veiem a la pròxima!!!
Enhorabona pel primer 10.000!! La marca és el de menys, l'important és complir els objectius que ens haguem marcat, cadescú al seu nivell
ResponEliminaPer cert, la samarreta de correm per la terra és guapíssima
Salut!