Passa al contingut principal

Curs d'escalada en gel i corredors de muntanya


El desig de viure noves experiències i posar-se a retrobar novament els límits és l’essència de la felicitat i com no, el meu tarannà aventurer m’hi porta de pet. Però com tot, s’ha de fer amb seguretat i compromís per aprendre, i aquesta vegada ho faré amb un guia de muntanya com pocs, en Joan Solé i m’endinsaré en un món desconegut i fascinant, l’escalada en gel. 


Aquest proper cap de setmana anem a fer un curs d’escalada en gel i corredors de muntanya, un curs que emprenc amb una il·lusió enorme i unes ganes de viure la muntanya des d’una disciplina espectacular. Justament aquest cap de setmana tenim una onada de fred com poques amb temperatures de -15º i ens haurem d’abrigar bé per no fer un anunci de ultracongelats!!!

Corredor de muntanya
El dissabte anirem a la cara nord del Pedraforca, mmmm!!!, retornar al Pedra ja em va saltar el cor d’alegria i si fins ara ha estat amb calor ara ho farem des d’una altra perspectiva. I el diumenge saltarem a França per fer els corredors, quines ganes que en tenim!!!!

Ara toca preparar tot el material, crampons, piolets, cordes, tascons, claus de gel, cintes express, mosquetons....i un llarg etcètera. Ja queda menys companys per l’aventura.

Joan Solé a Cerro Torre a la Patagónia

 La setmana que ve us portaré un repor maco maco de tot el que fem, apa siau!!!

Comentaris

  1. Kins kollons, viska el fred, Caste crec ke heu triat el millor moment per aprendre akesta passió per la montanya, gel i fred a tope.
    Es la millor manera d'entendre i viure els moments autentics del monte.
    Disfruteu a tope, ja ens explicareu.
    Sambariiiiiiiiiiiiiiii

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer