Passa al contingut principal

Adéu 2011!!!!!!!!!!!

Adéu 2011!!!

Ja s’ha acabat l’any, un any ple d’emocions en tots els sentits i un any on toca fer balanç de com ha anat tot. Ha estat un any força intens per a mi i espero que menys intens que el 2012, on toca fer un pas endavant.

La meva història té força teca, fins fa dos anys era realment una persona sedentària, vaig passar per moments molt difícils a la meva vida personal i vaig arribar a la xifra de 97 quilograms. Vaig decidir començar a fer esport i poc a poc he arribat a on sóc ara, encara sóc molt discret amb les meves pretensions i resultats però m’ho passo d’allò més bé i mentre ho segueixi fent endavant les destrals.



En el tema de curses vaig començar el desembre del 2010 amb la Cursa de Riera de Gaià, una cursa de 7k on vaig descobrir els plaers de les curses. Des d’aquell moment he anat fent tastets de tot tipus de curses i he anat descobrint les meves limitacions, com per exemple, el meu problema de asma induïda per l’esforç, amb el tractament mèdic aquest problema ha disminuït força i puc gaudir més de córrer. També he anat tenint problemes amb la petjada, gràcies a molts de vosaltres i els vostres consells he anat a fer-me un estudi de la petjada amb el Macón de Tarragona, efectivament sóc un ganso corrents i prono una barbaritat, sembla que aquest problema aviat tindrà solució ja que el proper dia 10 de gener m’arriben les plantilles.

Pel que fa als resultats de les curses son molt discretes, com ja he dit abans, les meves pretensions son molt senzilles, però la meva gran motivació es gaudir de la muntanya i de la gent que la gaudeix com jo. Els resultats son secundaris tot i que els vull millorar, sense cap dubte.



Aquest any 2011 he participat en les següents curses:

·         Marxa dels 7 Cims de 58K
·         Reus-Prades-Reus de 55K
·         Cursa muntanya de la Marcenca de 23K
·         Quilòmetre Vertical Cabanera
·         Cursa Riera de Gaià de 21K
·         Cursa Roca de Sant Martí Sarroca de 17K
·         Sant Silvestre Vendrell de 5K


Son poques curses, ho sé, però treballar en caps de setmana et redueix molt negativament la participació. Per sort, aquest any 2012 en aquest aspecte millorarà molt la meva vida esportiva ja que ha canviat la meva situació laboral i els caps de setmana els tindré lliures, cosa que podrà augmentar la meva participació.

L’any 2011 el tanco doncs amb 1087 quilòmetres a les meves cames i amb el que son els meus millors resultats:

·         Reus Prades Reus 55K – 9h 46’
·         Cursa Roca 17K – 1h 50’
·         Sant Silvestre Vendrell 5K – 23:17 minuts

Com ja he dit abans, son uns resultats molt discrets però encara queda molt de camí per recórrer i per millorar-los...petits objectius per anar assolint-los poc a poc i no cremar-se.

Bon any 2012 a tothom!!!   

Comentaris

  1. Eric Vela2 de gener del 2012, a les 12:41

    Lo important és que hi ha hagut una progessió positiva més que el numero de curses o de km's. Aquest any que entra més i millor!!

    Bon any!!
    Salut!

    ResponElimina
  2. Javier2 de gener del 2012, a les 21:04

    El que és realment important es gaudir de l'esport que un practica. Per la gent no professional el resultat no és el més important, tot i que a tots ens agrada quedar en un bona posició. Espero que en el teu calendari de curses incloguis la pedalada solidària de La Bisbal del Penedès. Salutacions,

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Barretes o gels energètics?

Per començar que són i per a que serveixen aquests complements energètics, les barretes energètiques son un complement nutricional que proporciona a l'esportista les necessitats d'energia que tindrà durant un esforç intens i perllongat. Ajuda a disminuir la fatiga, a millorar el rendiment i a facilitar una recuperació més ràpida després de l'entrenament. El seu consum té moltes aventatges: Fàcils de portar i de fàcil digestió Molt riques en hidrats de carboni, el que permet recarregar ràpidament els dipòsits de glucògen (llegir article sobre els Hidrats de carboni. Contenen minerales i vitamines fonamentals per a l'organisme. Vitamines B1, B2 i B6, col·laboren a    l'assimilació dels hidrats de carboni per alliberar energía. La vitamina C, que té un efecte antioxidant, millora la recuperació i l'assimilació de ferro, fonamental per transportar  oxígen, des dels pulmons a tots els teixits, sobre tot als muscles. Aporten 350 i 500 caloríes per cada 100 grams,
1 comentari
Llegeix més...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...