Crònica de la 1a Cursa de la Roca 2011

Aquest passat diumenge tocava cursa a Sant Martí Sarroca, una cursa de 15,7 quilòmetres i 1300 metres de desnivell acumulat. Venia de la cursa de Riera de Gaià de 20 quilòmetres amb 647m+ i 651m-, allà vaig tornar a lesionar-me el quàdriceps de la cama dreta, potser comença a ser hora de fer l’estudi de la petjada que tant m’han recomanat els metges, penso que aquesta lesió persistent esdevé just per una petjada incorrecte, sense anar més lluny he penjat algunes fotos de l’estat de les bambes de córrer en un altre post on es pot veure perfectament que prono en excés. Però deixem de banda aquest tema ara, durant la setmana vaig fer repòs absolut, només vaig sortir a córrer el divendres uns 8 quilometres per veure com evolucionava la lesió, vaig anar força bé però era conscient de que en qualsevol moment podia recaure, en definitiva que aniria a la cursa de La Roca però amb un plantejament ultra conservador, a gaudir d’una cursa que pintava molt bé.

L'arribada

Dit i fer, arriba el diumenge i cap allà que vaig, per sort la cursa comença a les 10h, hi ha una caminada de 10K a les 9:30h. Despertar-me a les 8h amb dues hores de marge es un plaer sensacional, és el que té no fer la cursa a l’estiu i vaig molt descansat, cosa que no vaig fer a la Riera de Gaià. A Sant Martí Sarroca un gran ambient, recullo el dorsal i em poso a escalfar, vaig mirant a veure si veig al Bene, el germà d’un amic meu que hi participa però no aconsegueixo trobar-lo, una altra vegada serà company, la pròxima cursa la faré amb la samarreta de Correm per la terra!!!. També miro de trobar al “Rotterdam”, un bloggeru que té un bloc http://www.enfilantelcami.com i que tenia ganes de saludar, tampoc el vaig veure, només al final, a la línia d’arribada, però feia cua per recollir el tiquet de la botifarra i quan vaig tenir-lo ja l’havia perdut de vista, el mateix dic company, ens veiem a la pròxima. Però escalfant em vaig trobar amb un Bisbalenc, el Carrasclet i em va fer il·lusió trobar a algú conegut tot i que feia temps que no ens veiem, vam compartir una estoneta d’escalfament ja que si ens despistem donen el tret de sortida i nosaltres empanats per carrers propers. Ell va fort, ens acomiadem per anar cadascú al seu ritme i comença la cursa. Començo molt suau, no cometria l’error de sortir com una bala a la Riera de Gaià, vaig agafant ritme poc a poc salvant algun tap de corredors. Em trobo força bé i sembla que aguanto, de totes maneres ja havia decidit que m’ho prendria amb molta calma, tanta que no vaig portar el pulsòmetre i gps, volia córrer per plaer absolut, sense mirar ni temps, ni velocitat ni pulsacions, o sigui per sensacions pures i dures, sense obsessions absurdes i la veritat es que em va anar molt bé fer-ho així. El traçat estava molt ben marcat i el recorregut era magnífic, amb continuades pujades i baixades per pistes força amples que convidaven a córrer més ràpid. Ens vam ajuntar un grupet de corredors que vam anar quasi plegats fins l’arribada. Els avituallaments molt correctes, gràcies per aquest meló tant bo!! I gràcies per l’amabilitat dels voluntaris que no deixaven de donar ànims en tot moment.

Tot seguit venien un reguitzell de baixades més tècniques i pedregoses, aquest és un terreny on en moc força bé ja que per on entreno pràcticament es tot així, com que la cama es porta bé em deixo portar per l’emoció i començo a baixar com una bala, com que no son excessivament llargues reposo una mica a les pujades i anar fent.

Quasi arribant a Sant Martí hi ha un senderó de baixada espectacular, aquí m’ho passo en gran baixant ràpid i de forma un pèl agosarada, dura molt poquet. I finalment arribem a Sant Martí, ens donen una petita volta pel poble i enfilo la recta final d’arribada fent l’última embranzida, creuo l’arribada que es plena de gent animant, m’ha agradat molt aquesta sensació a l’arribar, últimament a les arribades i havia tant poca gent que es feia una mica trist aquest moment, sento el meu nom per megafonia, xulo. A l’arribada m’estava esperant el Carrasclet, ell havia fet una gran cursa amb 1h 25’ 51’’, la meva guerra era una altra vaig acabar amb 1h 51 43’’ i molt content, la lesió no es va ressentir i tinc encara molt per treballar i progressar, un al·licient més.

Felicitats al Jordi Beneyto per el seu temps, 1h 37’ 30’’ i sense cap dubte al Rotterdam per aquesta 21 posició amb un temps espectacular de 1h 19’ 32’’, enhorabona.