Passa al contingut principal

Neix Runedia, una comunitat de corredors



Feia dies que Ropits.com anunciava que alguna cosa es coïa al forn, estàvem tots els que seguim a Ropits molt expectants. Que és Ropits? Es difícil que els que correm en curses no sapiguem que és, de fet és la nostra base de dades de curses tant de muntanya com d’asfalt. Però potser aquelles persones que estan començant a introduir-se en aquest fascinant món no en tinguin coneixement. Doncs bé, ara Ropits ha creat una nova pàgina web on presenten algunes novetats molt interessants. La plana web es diu Runedia i manté la seva essència com a base de dades de curses, però presenta algunes novetats. Es converteix en una comunitat de corredors, pots crear el teu perfil i posar els teus resultats en curses i anar veient la teva evolució personal i comparar-la amb altres si ho desitges. A més, pots interactuar amb altres corredors, compartint curses, resultats i estatus. Vaja, com una xarxa social de corredors tipus Facebook.
Una cosa molt interessant és que pots guardar les curses, a les que penses anar, a la teva pròpia agenda i així poder gestionar millor els teus interessos. Runedia està encara en fase de elaboració i retocs, per això admeten comentaris dels usuaris per millorar-la en tot el possible.

No dubteu ni un segon i afegiu-vos a la comunitat Runedia!!!  

Enllaç a la plana Runedia: http://www.runedia.com/


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer