Passa al contingut principal

2012 l'any de l'Ultra distància

Ja es definitiu, després de molt pensar-ho, més aviat per les pors que em suscita aquest tipus de proves, ja tinc decidit quin serà el meu següent objectiu, aconseguir finalitzar una ultra distància de muntanya. Amb tot aquest temps he pogut analitzar-me a fons i comprovar que les distàncies llargues em son relativament còmodes, és on em sento millor tot i que encara tinc moltíssim que millorar. Els primers objectius son millorar les marques de les dos llargues distàncies dels 7 Cims i de la Reus Prades Reus, penso que encara puc donar molt més i ho exprimiré al màxim, de pas em serviran per anar testejant i entrenant de cara a la ultra distància.
Quina cursa he escollit per a l’estrena? Doncs encara no ho sé, he començat a mirar quines curses em fan especial il·lusió i posar-ne una al capdamunt per motivar-me en els durs entrenaments que hauré de realitzar, moltes coses per endavant i molt que reflexionar encara.

Perquè li tinc temor a la ultra distància? Doncs suposo que la mateixa que molts, soc capaç d’aguantar tant? Podré acabar-la? Tindré prou temps per entrenar per aquest objectiu? Són moltes preguntes i que quan més les penses més et tires enrere, però tinc molt clar que res és impossible i no em vull penedir de per lo menys no haver-ho intentat.


A part de preparar-me per la ultra, tinc altres coses pendents per fer, s’acosta l’etapa hivernal i les muntanyes es cobriran de neu, serà el moment de posar-se la indumentària alpinística i atacar el Besiberri, que tenim pendent de l’any passat, a més, haurem de començar una bona preparació progressant per corredors de neu i gel i altres cims que encara tenim per decidir

Moltes activitats per fer, però sobretot el gran repte..... la gran obsessió.....el gran objectiu és el 2014.  


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Barretes o gels energètics?

Per començar que són i per a que serveixen aquests complements energètics, les barretes energètiques son un complement nutricional que proporciona a l'esportista les necessitats d'energia que tindrà durant un esforç intens i perllongat. Ajuda a disminuir la fatiga, a millorar el rendiment i a facilitar una recuperació més ràpida després de l'entrenament. El seu consum té moltes aventatges: Fàcils de portar i de fàcil digestió Molt riques en hidrats de carboni, el que permet recarregar ràpidament els dipòsits de glucògen (llegir article sobre els Hidrats de carboni. Contenen minerales i vitamines fonamentals per a l'organisme. Vitamines B1, B2 i B6, col·laboren a    l'assimilació dels hidrats de carboni per alliberar energía. La vitamina C, que té un efecte antioxidant, millora la recuperació i l'assimilació de ferro, fonamental per transportar  oxígen, des dels pulmons a tots els teixits, sobre tot als muscles. Aporten 350 i 500 caloríes per cada 100 grams,

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!