Passa al contingut principal

Cursa d'Orientació de Sant Pere Molanta 2011



Els amics del club 7 a 9 de Sant Pere Molanta organitzen la seva primera cursa d’orientació el proper 19 de novembre del 2011 per recaptar fons per la Marató de TV3. Explorant els Límits estem al càrrec de la cursa mitjançant la plataforma “Jo, Esportista Solidari” de la qual en breu us parlaré ja que Explorant els Límits i té un paper important. 

La cursa es desenvoluparà a Sant Pere Molanta i us reprodueixo la presentació que fan des del club 7 a 9

La cursa d’orientació de Sant Pere Molanta és fruit, d’una part, de les ganes d’organitzar una nova activitat al poble a mans del Grup de Joves i com a bateig del Club de 7 a 9. Com a amants de l’esport, hem decidit tirar endavant una activitat esportiva, una cursa d’Orientació, ja que és la millor forma de maridar l’esport amb els punts més característics d’un indret. En fi, donar a conèixer i mostrar la bellesa d’aquest poble on vivim.

L’altre part que s’ha de mencionar és el caire solidari. Un cop s’hagin fet efectives les despeses pròpies de l’organització, els beneficis recollits per inscripcions, espònsors i donacions, seran entregats a l’organització de la marató de TV3, dedicada enguany al transplantament d’òrgans i teixits. Llegiu-vos la pestanya on es parla de la “Plataforma Solidària”. Us explicarem quina relació té amb la cursa del nostre poble i quines son les idees bàsiques que regeixen aquesta associació.

I per què una cursa d’orientació? Doncs perquè per a practicar l'orientació només fa falta un mapa, les ganes de córrer o caminar i coneixements molt i molt bàsics d’orientació (saber on es troba el nord, vaja).

Hem configurat un mapa de la zona on es durà a terme la cursa. Ja avancem que l’àrea es mourà entre la serra de les Gunyoles i el poble de Sant Pere. El corredor podrà gaudir d’unes espectaculars vistes de tota la plana del Penedès alhora que també descobrirà els indrets més amagats que conformen el nostre entorn. Es passarà per punts emblemàtics com la “llacuna del terrer de la bòbila”, “la masia de Cal Suriol” o “el pi del Barba”.

Farem una explicació breu del què és una cursa d’orientació. Les curses d'orientació són un esport on el participant utilitza un mapa detallat d'un àrea per trobar uns determinats elements característics (fites) i diferenciadors situats en l'esmentada àrea, sovint amb l'ajut d'una brúixola . El repte és trobar la millor ruta per arribar a aquests elements i fer-ho en el menor temps possible. Una cursa d'orientació és pot prendre com un agradable passeig enmig de la natura o bé com un esport competitiu. Per això, recomanem a tothom que no és estrictament una cursa. Es pot pendre com una caminada amb l’objectiu i excusa de trobar els punts que et demanen, tot això dins d’un temps estipulat. Per a una informació més detallada d’aquestes curses, aquí us deixem un link que us resoldrà tots els dubtes:


A la seva plana web trobareu tota la informació necessària per poder inscriure’s. No deixeu perdre l’oportunitat de gaudir d’una activitat exigent i divertida com poques.


Des d’Esxplorant els Límits us desitgem molta sort companys!! 
 
Col·labora: 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

  Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca