Passa al contingut principal

Per tu, Rosa Maria


Avui no parlaré del de sempre, tinc ganes de fer algunes consideracions cap a aquella persona que ha estat sempre al meu costat i a la qual l’hi dec molt, penso que mai podré arribar a retornar-li tot el que m’ha donat fins al dia d’avui.
Aquesta persona és la Rosa Maria, la vaig conèixer ara farà 19 anys i des d’aquell dia que hem estat junts, hem viscut de tot, hem gaudit de moltes coses i hem patit en unes altres però seguim al peu del canó.
Un dia 22 d’agost del 2008 va arribar a les nostres vides l’Arnau, ell ens ha donat la vida, grans moments d’alegria i d’altres, molts menys, de desesperació. Veure créixer el fill en comú és l’experiència més grans que un pot tenir i ara, en menys d’un mes, ens arriba la princesa de la casa, la Isona.
Només vull dir-te Rosa Maria, que moltes gràcies per no deixar-me en els moments tant difícils que vam patir, per estar a cada instant al meu costat en el dur camí que va suposar. Tal i com ens va dir la Pilar, si supereu això junts res us podrà destruir i aquí estem, esperant l’arribada de la nostra filla Isona. Gràcies al teu suport per deixar-me hores i dies lliures per practicar les meves activitats esportives, carregant la  tasca de cuidar a l’Arnau tota sola amb la meva absència, per aguantar-me amb les meves sensacions després de cada entrenament, per aguantar també la meva tossuderia i en definitiva gràcies per ser com ets.
El triomf no és arribar a meta el primer, ni solament ser finisher, el triomf és arribar a casa després de treballar o d’entrenar i veure-us, compartir amb tu amb l’Arnau els instants que ens regala la vida, i tot esperant que es sumi a la festa el somni comú, una nena per casa. Senzillament gràcies, t’estimo.
PD: no t’emprenyis per fer-ho públic al bloc, et mereixes que comparteixi amb tothom el que sento per tu, ho dic per que “te conosco”

Comentaris

  1. Be, estem tots plegats, esperant a la nouvinguda a la familia, segur que amb ella l'Arnau i passarà molt bones estones(vosaltres també), per descomptat.
    La kolla, Aitor, Rosa i jo mateix estem contents per tot plegat i espeem que la ROSA MARIA entengui el teu desig de donar a coneixer les teves sensacions i pensaments als teus amics i coneguts.
    SALUT I FORÇA AL KANUT.
    PETONASSOSSSSSSSSSSSSSSSSSS A LA ROSA MARIA

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...

Valoracions per una pedalada millor

Aquest post es per veure una mica la vostra opinió personal sobre la Pedalada 2011 de La Bisbal del Penedès, ens complau i ens ajudaria molt que ens contestéssiu a algunes preguntes, només us prendrà un parell de minuts i a nosaltres ens anirà molt bé de cara al 2012, i de retruc a vosaltres també, ja que les millores us repercuteixen també. Contesteu com a comentari al bloc please.... Moltes gràcies per avançat bikers!!!!   1.        1. Que us ha semblat la Pedalada 2011 2.        2. El marcatge dels circuits era prou bo? (puntueu del 1 al 10) 3.        3. Considereu el circuit llarg massa dur? 4.        4. Avituallaments suficients? 5.        5. Avituallaments prou complerts? (puntueu del 1 al 10) 6.        6. Recollida de dorsals correcte? (puntueu del 1 al 10) 7.      ...