Passa al contingut principal

Per tu, Rosa Maria


Avui no parlaré del de sempre, tinc ganes de fer algunes consideracions cap a aquella persona que ha estat sempre al meu costat i a la qual l’hi dec molt, penso que mai podré arribar a retornar-li tot el que m’ha donat fins al dia d’avui.
Aquesta persona és la Rosa Maria, la vaig conèixer ara farà 19 anys i des d’aquell dia que hem estat junts, hem viscut de tot, hem gaudit de moltes coses i hem patit en unes altres però seguim al peu del canó.
Un dia 22 d’agost del 2008 va arribar a les nostres vides l’Arnau, ell ens ha donat la vida, grans moments d’alegria i d’altres, molts menys, de desesperació. Veure créixer el fill en comú és l’experiència més grans que un pot tenir i ara, en menys d’un mes, ens arriba la princesa de la casa, la Isona.
Només vull dir-te Rosa Maria, que moltes gràcies per no deixar-me en els moments tant difícils que vam patir, per estar a cada instant al meu costat en el dur camí que va suposar. Tal i com ens va dir la Pilar, si supereu això junts res us podrà destruir i aquí estem, esperant l’arribada de la nostra filla Isona. Gràcies al teu suport per deixar-me hores i dies lliures per practicar les meves activitats esportives, carregant la  tasca de cuidar a l’Arnau tota sola amb la meva absència, per aguantar-me amb les meves sensacions després de cada entrenament, per aguantar també la meva tossuderia i en definitiva gràcies per ser com ets.
El triomf no és arribar a meta el primer, ni solament ser finisher, el triomf és arribar a casa després de treballar o d’entrenar i veure-us, compartir amb tu amb l’Arnau els instants que ens regala la vida, i tot esperant que es sumi a la festa el somni comú, una nena per casa. Senzillament gràcies, t’estimo.
PD: no t’emprenyis per fer-ho públic al bloc, et mereixes que comparteixi amb tothom el que sento per tu, ho dic per que “te conosco”

Comentaris

  1. Be, estem tots plegats, esperant a la nouvinguda a la familia, segur que amb ella l'Arnau i passarà molt bones estones(vosaltres també), per descomptat.
    La kolla, Aitor, Rosa i jo mateix estem contents per tot plegat i espeem que la ROSA MARIA entengui el teu desig de donar a coneixer les teves sensacions i pensaments als teus amics i coneguts.
    SALUT I FORÇA AL KANUT.
    PETONASSOSSSSSSSSSSSSSSSSSS A LA ROSA MARIA

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

Ruta en BTT pel Parc Natural del Cap de Creus

Llançà Un altre cap de setmana com cada any que passem a Llançà per cortesia dels amics “calderinus” i com no sortideta en BTT. Aquesta vegada el mestre de cerimònies Joan ens tenia preparada una ruta més llarga que la finalment ens ha quedat, però vam sortir molt tard i el Sol cada vegada s’amagava més, per tant ens va quedar un passeig des de Llançà fins a Cadaqués enfilant el camí de Ronda, per cert és molt guapo, i endinsant-se a dins del Parc Natural del Cap de Creus. La veritat és que vaig gaudir de rodar en pistes netes de pedres, no com les que tenim per aquí que són autèntics pedregars, i gaudir de la bellesa dels paratges que ens ofereix una zona tant inhòspita i de vegades fins i tot salvatge. Durant el track que us penjo aquí hi ha un tram que s’ha de fer baixat de la bici i amb aquesta carregada al coll, una forta baixada fins a una cala i tot seguit una grimpada força important fins retrobar la pista. Ja que anàvem malament de temps vam decidir quedar-se a Cadaquès i ...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!