Passa al contingut principal

Obrim el bagul dels records

Ara que s’acosta el primer aniversari d’aquest modest bloc ho celebrarem de diferents maneres, un d’elles es aquesta, el bagul dels records. En aquest espai rescataré alguns articles antics, els trauré la pols i veurem com em plantejava les coses en aquells moments i si aquells pensaments encara avui dia es mantenen o s’han variat per uns d’altres. Com sabeu, la vida no és una cosa estàtica, es mou i evoluciona, nosaltres evolucionem amb ella i a vegades no ens adonem de les coses que parlàvem abans i ara pensem com recoi podíem pensar o actuar d’aquella manera.
Encetem el bagul dels records amb el que va propulsar que tot aquesta aventura comencés, els primers objectius que em vaig marcar i que em van fer aixecar del sofà cada dia per treure’m aquells quilos de més i posar-me en forma. D’una altra manera aquells objectius van fer que naixés aquest bloc, jo tenia una afició, aquesta era escriure cròniques de les coses que feia, vaig fer dues cròniques molt complertes de les dues travesses que vaig fer, la Cavalls del Vent i Carros de Foc, ben maquetades amb fotografies i amb una presentació prou curiosa. Aquelles cròniques van anar directament als meus companys de ruta i prou, fins que un dia vaig pensar perquè no fer-ho arribar a més gent, quin sentit té escriure si no hi ha lectors? I per primera vegada vaig pensar en fer un bloc, així va néixer Explorant els límits i fins al dia d’avui, a punt d’assolir les 10.000 visites.
Us deixo doncs amb aquell article que vaig publicar un 10 de novembre de l’any 2010....recordant experiències.  


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer