Passa al contingut principal

Nova temporada 2011-2012

Com podeu observar hem tornat a canviar l’aspecte i disseny del bloc, és una tradició que porto a terme cada estació de l’any, intentant així donar un aire nou al bloc. Aquest estiu per problemes tècnics vaig tenir que variar el disseny i posar-ne un provisional, però tal com dic, va ser per motius tècnics.
No només varia el disseny, també pretenc obrir el bloc a nous continguts, com haureu pogut observar he anat penjant algunes notícies, en especial fent un seguiment de la Ultra trail del Montblanc i la Gore-Tex Transalpine Run. Aquesta tònica serà un habitual del bloc, setmanalment aniré penjant notícies d’interès esportiu relacionat amb la muntanya. A més, preparem conjuntament amb alguns amics redactors una secció de muntanyisme hivernal ara que s’acosta la temporada. També podreu gaudir d’una entrevista mensual a algun esportista relacionat amb el trail, btt, ciclisme, escalada, barranquisme o altres disciplines  relacionades amb la muntanya; no seran sempre esportistes, podrem entrevistar a persones que cuiden del nostre entorn i dels nostres camins.
També farem un seguiment de les curses de muntanya de l’any 2012, aquí podreu trobar la informació del calendari de curses i els enllaços a les seves pàgines web.
Com a part molt important del bloc s’engeguen tres projectes molt engrescadors, per una banda el projecte de “Jo, esportista solidari” del qual en formarem part activa, per una altra, un club de trail running on podreu participar-hi de forma important, un grup de persones que ens agradi aquest esport i que es vulgui compartir jornades d’entrenament conjunt o participació en curses com a club, aquest projecte anirà recolzat per la Bisbal Vertical. I el tercer es realitza a anys vista, un repte esportiu i solidari d’alçada al Himalaya. Aniré informant degudament al seu temps.  
Com veieu son molts projectes i molta il·lusió posada, i també molta feina a fer per a poder donar un bon servei i entreteniment a l’usuari.
Encara estem en fase de construcció, o sigui, que encara podreu trobar algun detall diferent al bloc durant aquests dies.

Carles Castelló


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer