Passa al contingut principal

Els numeros de la temporada 2010-2011

Tot fent el tancament de la temporada 2010-2011, i fent un balanç de la mateixa, m’he trobat amb algunes dades realment curioses gràcies al control que tinc mitjançant GPS de totes les activitats que faig, tant d’entrenaments com de participacions en marxes, curses o altres activitats esportives.
Ha estat una temporada força intensa, la 2009-2010 la vaig tancar amb dues grans travesses i va ser en aquell moment quan vaig variar alguns objectius, per exemple vaig decidir començar a córrer, una cosa que mai m’hagués imaginat que faria. Vaig fer una hivernal al Pico Marboré, vies ferrades com La Feixa del Colom, La Cascada del Sorrosal o Les Valls a Sant Martí Sarroca, curses de muntanya com la de Riera de Gaià, Cursa de muntanya de la Marcenca o el quilòmetre vertical del Montseny del Pallars i 2 marxes de resistència, els 7 Cims i la Reus Prades Reus. A més, sortides en BTT, la Pedalada Solidària de la Bisbal del Penedès, alguns cims, el Pedraforca, el Comabona i el Montseny del Pallars i per suposat moltes hores i muntanyes d’entrenament per les meves terres.
Mirant les dades globals, sobretot pel que fa a córrer, que ha estat el pilar fonamental d’aquesta temporada, m’he esgarrifat una mica, segur que molts en fan més però mai m’hagués imaginat que les meves cames acumulessin tants quilòmetres, i més tenint en compte, que fa dos anys no em movia del sofà, era sedentari en tota regla i amb 97 quilograms de pes.
Algunes dades curioses serien:

Quilòmetres totals: 1.274,14

Hores totals: 297h 08’ 36’’
Calories cremades: 123.456
Desnivell + total: 46.016 metres



Ara toca començar una nova temporada, he començat a consolidar algunes marques concretes i que el proper 2012 seran el llistó a superar, entre altres projectes que encara tinc per definir. Tot al seu temps.....



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer