Entrevista Albert Giné Cid "El Puça"

Aquest mes tenim el plaer d’entrevistar a l’Albert Giné, el “Puça” com el coneixen a la seva terra, les Terres de l’Ebre i en concret a Roquetes. L’Albert ja porta uns anys en el món de l’esport, actualment ha conquerit la 1a posició de la Trail “Las dos caras del Aneto”, ha estat finisher de la Ultra Trail de Montblanc amb una 42ena posició i 7 espanyol i molts l’heu pogut conèixer gràcies a l’aventura de fer la volta a Catalunya corrents, més de 900 quilòmetres en 15 dies amb un objectiu, aconseguir el doble de quilos de menjar que de quilòmetres fets per una causa, per als nens Sahrauís. 

Albert Giné Cid va nèixer l’any 1977, va començar la seva trajectòria esportiva l’any 1988 com a ciclista, va anar passant per diferents clubs fins arribar al C.C Tarragona, on confessa tenir els millors records esportius. És en aquest punt on es trunca la seva carrera com a ciclista, una decisió personal, “no estava disposat a sacrificar econòmicament als meus pares” però d’aquesta etapa en va rebre grans ensenyances, com la disciplina, el companyerisme o el patiment.

Després de 4 anys d’inactivitat, amb el servei militar pel mig, reprèn la seva passió per l’esport i s’inicia amb el mon del trail running, “el trail running m’ha donat vida, una manera de fer esport i gaudir de la muntanya” confessa. Aviat les curses de 10 i 21 quilòmetres se li quedarien curtes, “...veia que aquestes distàncies no eren per a mi, al llarg dels anys vaig anar experimentant i adonant-me compte de que el meu cos necessitava quilòmetres, les curses d’ultrafons és on de veritat em trobo més còmode”. 

–        Quina va ser la teva primera cursa d’ultrafons i com la vas viure?  - Va ser al meu primer any dins de la competició, la Fredes-Paüls de 50km, l’any 2003, una nocturna on em vaig perdre juntament amb en Kiko Marti, però encara vam tenir sort per arribar el primer i batre el rècord de la cursa.

-          En una cursa de llarga distància sempre hi ha moments difícils, quins trucs tens per passar-los millor? – La ment, jo no escolto música mentre corro, utilitzo la ment per pensar, per dir-me que jo he decidit estar en aquell instant i en aquell lloc.

-          A molta gent se li fa difícil entendre com ens agrada patir, perquè tots patim d’una manera o d’una altra. Com els ho expliques per a que t’entenguin? – sense patiment mai trobaràs l’èxit, la vida mai ens regala res sense esforç, jo sóc molt competitiu i m’agrada patir per aconseguir el que vull.

Albert a La Marató de Sables 2010

Quan un comença amb les curses d’ultrafons, algun dia o altre sempre comencen a ballar pel cap curses mítiques del calendari, aquelles curses que estan a l’abast de ben pocs, curses exigents i dures com la Marató de Sables, la Ultra Trail del Montblanc o la Gore-Tex Transalpine Run, per posar alguns exemples. L’Albert ha participat en dues d’elles, en la Marató de Sables va aconseguir una 43ena posició l’any 2010, una cursa que va marcar l’Albert, “a la Marató de Sables vaig poder adonar-me de que som uns privilegiats mentre corria veient la misèria que hi havia al meu voltant” d’allà va sorgir la idea de fer la volta a Catalunya i obtenir menjar per als nens del poble sahrauí. Va decidir córrer 900 quilòmetres en 15 dies i obtenir el doble de menjar que de quilòmetres, “La solidaritat és la meva motivació, darrera un repte meu sempre hi ha una causa solidària, lliga contra el càncer, discapacitats, càrites....” Fent la volta a Catalunya l’Albert va patir una lesió que va fer perillar el seu repte i la seva salut, moments difícils que va tirar endavant amb la motivació i l’ajuda del seu germà i la Tere, la seva dona “....la motivació en un repte solidari i amb el dia a dia es per a tots aquells que estiren la mà per tu” referent a la Tere l’Abert manifesta que es fonamental en la seva vida i el seu germà també, L’albert el va arrossegar al ciclisme i ara és ell qui ha portat al germà al trail running, de fet va ser el Javier qui va agafar el relleu de l’Albert per finalitzar la volta a Catalunya, fent una memorable arribada conjunta a Roquetes, el seu poble. Quan a l’Albert li pregunto si té la pròxima causa solidària en ment ens diu en veu alta que per suposat, però de moment ni paraula.

Volta a Catalunya 2011

  

Retornant a la Marató de Sables, l’Albert té una espineta clavada ......

- Albert, aquesta espineta que tens de la Sables, te la trauràs finalment aquest 2012? – Mira, aquesta setmana m’han ofert des de l’organització anar a la cursa del 2012, he de dir-te que he acceptat!!! Intentaré treure’m l’espineta que tinc.

Marathon de Sables

Una cursa de les grans, per a molts les olimpíades del trail running, és la Ultra Trail del Montblanc, l’any 2008 va participar obtenint un molt bon 61è lloc, aquest mes de setembre hi ha tornat.

-          Aquest any has aconseguit millorar la teva classificació a la UTMB, tot i això manifestaves al teu bloc que tenies un sabor agredolç. Com valores ara, amb una mica de perspectiva, el teu pas per la UTMB 2011? – Degut al mal temps van canviar molt les coses, jo portava uns números que no es van poder complir, més quilòmetres afegits, més desnivell, el temps...etc, però estic content per haver aconseguit una 42ena posició, i ser el 7è espanyol en creuar la línia de meta es per estar-ne de content.

UTMB 2011

-          Ara que parlem de la Ultra Trail del Montblanc, com analitzes tu que el domini “Ultra Trail” estigui comprat per la UTMB, i que cap cursa pugui portar aquesta denominació? – Els francesos son els putos amos! – no hace falta decir nada mas

-          Parlem ara de la teva victòria al Trail “Las dos caras del Aneto”, 67 quilòmetres i 3.870 metres positius, a més pulveritzant el rècord. Com et veus just en aquest moment? – La veritat és que aquest any he donat un pas més, estic molt content amb els resultats i sacrificis, he tingut la sort de guanyar coses importants i de crèixer com a esportista i persona.

-          Corrents la Trail del Aneto vas poder veure amb els teus propis ulls a un invident fent la trail amb el seu guia, que se’t passa pel cap veient una gesta així? – Penso que per molts sacrificis que un faci sempre, seran pocs comparant-ho amb altres

Al podi de la Trail Aneto

D’un temps cap aquí el trail running ha crescut en popularitat d’una forma impressionant, en part per unes campanyes d’imatge molt potents de Salomon i Buff. Cada vegada hi ha més runners que es llencen de l’asfalt a les muntanyes, l’Albert fa una reflexió sobre aquest tema, “Penso que la gent que ens agrada l’esport i la muntanya seguirem endavant quan això decaigui, penso que hi ha massa BOOM, tot té una pujada i una baixada, jo ja ho vaig viure amb el ciclisme. L’Albert parla clar i no defuig de preguntes que podrien ser una mica complicades, contesta sense cap mania

-          Constato a cada cursa que vaig, que la gent no respecta el principi bàsic de no llençar res a terra, gots, gels, embolcalls de barretes...etc. Que en penses d’aquest fet? – Penso que no es gent de muntanya, senzillament s’han inscrit a una cursa sense saber uns mínims. – jo això hi afegiria que hi ha una falta d’educació i sensibilitat enorme envers la natura, no costa res guardar-se el residu i llençar-ho al següent avituallament, no me’n podia estar de dir-ho també.

-          De quina cursa en guardes millor record? – De la Cursa del Llop 2009 que vaig poder guanyar i dedicar-li a la meva mare, a més, després del podi vaig demanar-li a la que és la meva dona de casar-m’hi. – i de la que en guardes pitjor record? – de cap, ja que dels errors i de les decepcions sempre en trec la part positiva.

-          Explica alguna anècdota, d’aquelles que sempre acaben sortint després d’un sopar en una tertúlia... – Una excursió amb uns amics pel “Port”, els hi vaig dir que duraria 2 horetes, després de 8 hores, aigua, fred i molt de mal humor encara no havíem arribat. El meu amic Xavi es va menjar una barreta caducada, segons ell mai havia menjat una barreta tant bona, quin “pajarón” portava!!!

-          Com dius al teu bloc, sempre buscant nous reptes...quina et balla pel cap aquesta vegada? – Sempre tinc el cap en funcionament, estic preparant el calendari per al 2012, però no sé si la economia em permetrà massa coses, a part de Sables que ja em costarà per si sol 4000 euros. No sóc un professional, sóc un aficionat que s’ho paga tot..... l’esport està molt mal repartit, com la vida en general

-          Ara que treus el tema, com que no et guanyes la vida amb l’esport, explica a tots els lectors com t’ho muntes per entrenar, quina és la teva base d’entrenaments, vaja que com pebrots t’ho combines tot plegat? – Tinc la gran sort de treballar per a una empresa de casa, i “només” treballo de 8h a 13h. Després de dinar i un descans vaig a entrenar, 6 dies a la setmana i no menys de 2 hores al dia.

-          I a nivell nutricional, com cuides la teva alimentació el dia a dia? Els dies previs i posteriors a una cursa segueixes algun mètode específic? – No segueixo cap dieta ni res que s’assembli, se el que és bo i el que no ho és tant, se privar-me del que no és tant bo, res més

A les Terres de l’Ebre tenen un circuit de curses, circuitebre.cat, durant la temporada organitzen diferents curses i tenen un sistema de puntuació classificatori, segons l’Albert els organitzadors tenen piques entre ells per veure qui ho fa millor, cosa que se’n beneficia el corredor, no creu que es podés tenir circuits territorials a Catalunya emulant al de l’Ebre, el motiu l’economia. “sort que tenim gent bona, espero que no es cansin” en referència als organitzadors de les curses.

-          Et veurem a la Trenkakames 2011? – no ho sé encara, el cos em demana descans i el cap no li vol donar, hauràn d’arribar a un acord....

-          Ja per acabar fem les últimes, tens alguna mania? – sempre porto ulleres al cap, i de vegades fins i tot quan plou

-          Quins consells donaries a tots aquells que comencen a practicar aquest esport? – Que siguin progressius que els resultats tarden molt en arribar, que no s’enfonsin a les primeres de canvi, constància es una paraula molt important en aquest esport.

-          Digues tres paraules que per a tu defineixin el Trail running – esport, companyerisme i esforç

Així doncs, ja coneixeu una mica més a aquest esportista, a veure (a vore com diria ell) si el veieu algun dia per aquestes muntanyes.....serà dels primers sense cap dubte.
El proper mes d'octubre tornarà aquest nou espai de l'entrevista, aquesta vegada entrevistarem a un esportista local..... sorpresa!!