Passa al contingut principal

Els espanyols Miguel Caballero i David López s'imposen a la Transalpine run 2011

 Des del dia 3 al 10 de setembre es va disputar la setena edició de la Transalpine run. Es tracta d'una cursa per etapes que es corre en equips de dues persones. La cursa va començar als Alps alemanys i va acabar als Alps italians, passant per Àustria i Suïssa. En total 273 quilòmetres de recorregut i 15.400 metres de desnivell positiu acumulat, que els corredores han hagut de completar en 8 dies consecutius de cursa. Per poder afrontar aquesta cursa, a més de tenir una bona forma física, cal aplicar una bona estratègia que et faci possible aguantar el desgast que implica córrer distàncies de fins a 53 quilòmetres i 2.400 metres de desnivell, en dies consecutius.

En total 320 equips van prendre la sortida, 245 dels quals han pogut completar tot el recorregut.

La victòria final ha estat per l'equip espanyol format per David López i Miguel Caballero, que van poder completar el recorregut en un temps de 26 hores i 37 minuts. La segona plaça, només a 17 minuts, va ser per l'equip escocès format per Jethro Lennox i Joe Symonds. És la primera vegada que un equip espanyol guanya aquesta cursa.

En categoria femenina la victòria va ser per les escossesses Claire Gordon i Fiona Maxwell, que van completar el recorregut en 34 hores i 40 minuts. Aquest equip es va beneficiar de l'abandonament de l'equip format per Mireia Miró i Stephanie Jimenez, que van haver d'abandonar a la setena etapa per una lesió, després d'haver liderat la prova des del començament i quan portaven un bon avantatge al segon equip. Malgrat aquest d'alt abaix la Mireia comenta que ha estat una experiència molt bona i que han gaudit durant els set dies que han estat en competició.

Esperem que la Mireia estigui recuperada ben aviat per poder seguir gaudint d'aquest esport que tant domina, i amb el que ens ha donat tantes alegries.

Font: Corremonts

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

Ruta en BTT pel Parc Natural del Cap de Creus

Llançà Un altre cap de setmana com cada any que passem a Llançà per cortesia dels amics “calderinus” i com no sortideta en BTT. Aquesta vegada el mestre de cerimònies Joan ens tenia preparada una ruta més llarga que la finalment ens ha quedat, però vam sortir molt tard i el Sol cada vegada s’amagava més, per tant ens va quedar un passeig des de Llançà fins a Cadaqués enfilant el camí de Ronda, per cert és molt guapo, i endinsant-se a dins del Parc Natural del Cap de Creus. La veritat és que vaig gaudir de rodar en pistes netes de pedres, no com les que tenim per aquí que són autèntics pedregars, i gaudir de la bellesa dels paratges que ens ofereix una zona tant inhòspita i de vegades fins i tot salvatge. Durant el track que us penjo aquí hi ha un tram que s’ha de fer baixat de la bici i amb aquesta carregada al coll, una forta baixada fins a una cala i tot seguit una grimpada força important fins retrobar la pista. Ja que anàvem malament de temps vam decidir quedar-se a Cadaquès i ...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!