Passa al contingut principal

Vertical Cabanera


Continuant amb l’entusiasme i més experiència que l’any anterior el Club d’Esqui la Pobla de Segur, vos convida per segon any consecutiu a la cronoescalada vertical que s’organitza al Montsent de Pallars, II Verticalcabanera.
Amb el mateix itinerari de l’any passat i els mateixos 1463 metres de desnivell en tan sols 5 km de distància, continuem apostant per una cursa on es pugui gaudir d’un dia a la muntanya o per els qui també vulguin córrer de valent intentant superar els 1:06’29’’ del Françès, Wilfrid Jumere.
Puntuable per el segon campionat de Catalunya de curses verticals, la II Verticalcabanera, te tots els ingredients per fer d’aquesta disciplina un repte esportiu i muntanyenc que de ben segur vos agradarà i també un repte per nosaltres ja que hi posarem tota la il·lusió i esforç per que tot continuï sortint el millor possible.
Sigueu benvinguts, ens veiem el 30 de Juliol a la Vall Fosca.
Salut!!

Comentaris

  1. Anònim19 de juliol del 2011, a les 12:00

    Vos anireu a aquesta cursa, ja teniu valor, jo, estarè esperant resultats, ja que tenim altres compromios, de totes totes espero que les proves surtin be.
    SAMBARIIIIIIIIIII.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Barretes o gels energètics?

Per començar que són i per a que serveixen aquests complements energètics, les barretes energètiques son un complement nutricional que proporciona a l'esportista les necessitats d'energia que tindrà durant un esforç intens i perllongat. Ajuda a disminuir la fatiga, a millorar el rendiment i a facilitar una recuperació més ràpida després de l'entrenament. El seu consum té moltes aventatges: Fàcils de portar i de fàcil digestió Molt riques en hidrats de carboni, el que permet recarregar ràpidament els dipòsits de glucògen (llegir article sobre els Hidrats de carboni. Contenen minerales i vitamines fonamentals per a l'organisme. Vitamines B1, B2 i B6, col·laboren a    l'assimilació dels hidrats de carboni per alliberar energía. La vitamina C, que té un efecte antioxidant, millora la recuperació i l'assimilació de ferro, fonamental per transportar  oxígen, des dels pulmons a tots els teixits, sobre tot als muscles. Aporten 350 i 500 caloríes per cada 100 grams,
1 comentari
Llegeix més...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...