Passa al contingut principal

La primera estació de Trail Running


El passat 2 de juny es va inaugurar a Saint-Pierre-de-Chartreuse la “Station deTrail”, el primer centre esportiu i turístic exclusivament dirigit a corredors de muntanya. Saint-Pierre es situa als Alps, prop de Grenoble, Chambéry o Annecy, a poc més de 600 km de Barcelona, dins el Parc Natural de Chartreuse, un excel•lent emplaçament per a la pràctica del trail running, així com altres activitats a l'aire lliure com l'escalada, l'esquí de muntanya o el mountain bike. Prenent com a idea base les estacions d'esquí o els recents «bike parks», ha obert les seves portes la Station de Trail gràcies al suport de la regió de Chartreuse, el Parc Natural de Chartreuse i l'empresa Raidlight, fundada el 1999 i dedicada en exclusiva a material per als corredors de muntanya. Al voltant de Saint-Pierre s'han preparat i marcat nombroses rutes concebudes per l’ús de corredors, de diferent longitud i dificultat, incloent zones específiques d'entrenament cronometrat, per a fer sèries, entrenar quilòmetres verticals o ultra trails. Algunes d'aquestes rutes ascendeixen als cims que envolten Saint-Pierre, com el Chamechaude, el Grand Som o el Charmant Som, i per descomptat s'estableixen records que es fan públics com si d’una competició virtual es tractés.
Vaja, que si us agrada el trail running i esteu una mica cansats d’entrenar sempre pels mateixos llocs aquesta proposta ens deslliura de la rutina en un entorn únic.

Enllaç a la pàgina oficial: http://www.stationdetrail.com/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer