Passa al contingut principal

Pacte entre runners, els valors de la muntanya



Faig extensiu un article de Elena Moro, directora de la revista Oxigeno publicat e l’editorial d’aquest mes, francament es espectacular com es presenten en tota la seva magnitud els valors de la amistat i el fairplay que tant de moda està avui en dia. Després de veure els enfrontaments entre Barça i Madrid i de tots els gestos que s’han donat,  cal fer un cop d’ull a dos competidors, dos runners que participen a la Transvulcánia, una ultra marató de muntanya de l’illa de Palma de 83 quilòmetres i 8500 metres de desnivell acumulat.
Dos runners van davant de la carrera, el salmantí Miguel Heras, un dels millors corredors de muntanya i guanyador de l’anterior edició, i el basc Iker Carrera. Anaven junts, no s’havien separat des del començament de la cursa i arribant al quilòmetre 82, l’expectació era màxima per veure qui trencava primer la cinta. Apareixen els dos runners a la recta final, queden 50 metres, qui esprintarà?.... i davant la sorpresa de tots, Miguel i Iker es donen la mà i entren junts a la meta, superant a més el record de la prova.
L’organització decideix que sigui l’atzar el que decideixi el guanyador, la sort acompanya de nou a Miguel Heras. Una forma inèdita de resoldre una competició esportiva. Les opinions van ser molt variades: hi havia qui deia que deixar en mans de la sort decidir el guanyador desmereixia el nivell i prestigi de la carrera, que restava valor a la victòria i respecte entre els corredors d’elit.
Segons Elena Moro i personalment penso el mateix, aquest pacte entre runners va ser un gest meravellós que resumeix totes les hores d’esforç conjunt i de companyonia que es comparteixen a la muntanya; en aquest cas era una cursa, però hauria pogut ser una cordada. Que n’hi hagi molts de pactes així, justament aquests detalls enalteixen aquest esport.


Iker Carrera: “Ganar la Transvulcania con Miguel Heras tiene un significado doblemente especial”

El corredor vasco ganó, hace unas semanas, la Transvulcania; compartió esa victoria con Miguel Heras, con el que acordó, en los últimos kilómetros, que la victoria de ambos era lo más justo tras el esfuerzo realizado.

Entrevista a Iker Carrera a la revista Desnivel: http://desnivel.com/carreras-y-raids/corredores/iker-carrera-ganar-la-transvulcania-con-miguel-heras-tiene-un-significado-doblemente-especial


Vídeo Transvulcánia 2011

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!