Passa al contingut principal

Albert Giné: 3a Etapa L'Arboç-Sant Vicenç dels Horts

Tercera etapa finalitzada, l'Albert avui s'ha trobat molt bé físicament i ha estat acompanyat durant tota la etapa per amics runners, us deixo la seva crònica des del seu bloc:

"Sí, sí havíem de parar a Sant Vicenç dels Horts, però després de que tota l'etapa m'acompanyessen 5 persones, bueno persones no, amics! m'ha fet que a l'arribar els tornés en una petita part del favor que m'han fet i els he acompanyat fins l'estació de trens de Molins de Rei, ja que tots ells tornaven amb el tren fins l'Arboç, 4 km extra i 4 km menys per demà.
L'etapa d'avui ha sigut per mi molt bona físicament parlant, ja que m'he trobat millor que els altres dies però sempre surten problemes imprevistos (se'm han inflat els peus i tinc els dits petits dels dos peus amb "problemes") dolors que de moment puc suportar.....
Paco Osuna amb la companyia de 3 companys d'ell, més Albert, un xicot encantador que vaig conèixer a la Reus Prades Reus m'han acompanyat i m'han fet de guia, m'he deixat portar per ells, s'ho coneixien tot, ja que són de Vilafranca.
El recorregut ha sigut prou dur, casi 5000 de desnivell acumulat! que al final ha fet que tardessem 9h 40 min en poder finiquitar l'etapa. Ara ja puc dir que tinc la tercera al sac."


L'Albert a la seva primera etapa Foto:Diari el Punt
Com sempre us deixo l'enllaç al seu bloc per a que li podeu deixar missatges d'ànims:
http://albertgine.blogspot.com/

Si voleu mirar la notícia del Diari El Punt aquí teniu l'enllaç:
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/423634-corre-albert-corre.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!