Passa al contingut principal

Salomon XA PRO 3D Ultra


Després d’un any amb les Salomon SpeedCross tocava fer canvi de bambes per running, les SpeedCross m’han anat molt bé però al final s’han quedat sense els tacs i a la marxa dels 7 Cims vaig notar massa les pedres, estava molt clar que tocava jubilar-les i estrenar nova bamba. Aprofitant que arriba el meu aniversari m’han regalat les XA PRO 3D Ultra, com sempre de la marca Salomon que fins el moment és la marca que millors prestacions m’han donat.
ACS: Sistema de xassís Àgil
Aquest sistema maximitza la velocitat i la agilitat mitjançant l’optimització de les propietat del cos humà.

Aplicació de la tecnologia ACS en les tres parts de la seva sola:
1.AC Muscle: el múscul de la cèl·lula àgil maximitza la comoditat i la capacitat de resposta… amb el doble de durabilitat de la goma.
2.AC SKeleton: l’esquelet del xassís àgil controla dos paràmetres:
*la transició des del taló a la punta del peu per a la millor carrera
* el moviment de costat a costat per a la millor estabilitat
3 AC Tendó: el tendó de contragrip àgil actua com un ressort… l’energia del cop del taló i després l’envia de tornada  durant el impuls.
4. OrthoLite: Plantilles disenyades per marcar la diferencia.
Inodora Antimicrobiana – Major amortiment, menor compressió – Ventilable control de la humitat.
5. Running Contragrip: mitjançant la combinació de diferents densitats  de contragrip, les soles Aventure Running de Salomon brinden la barreja perfecte d’agafada i durabilitat per a cobrir terrenys combinats a altes velocitats.
Una gran bamba de running, fiable, excel·lent  resistència als trencaments,tacs profunds, tacs de frenada.
Cordons Quicklace, minimalistes i duraders.
Sensifit: el sistema envolta al peu amb una calçada precisa i segura.
GORE-TEX: tecnologia resistent a l’aigua, impermeable.

Ahir la vaig provar de forma suau per pista i corriols, 30 minutets i mitja hora de temps van ser suficients per comprovar que la bamba queda com un guant i te un grip boníssim en roca i terreny inestable. Destacar un detall impresionant, a la solapa de la bamba hi podeu trobar una petita butxaca on desar el QuickLace, d'aquesta manera els sistema queda completament amagat i lliure de branques inoportunes on engantxar-se. Ara queda provar-la en una tirada llarga amb desnivell positiu i negatiu pronunciat, si em responen bé les utilitzaré a la RPR (Reus-Prades-Reus) el proper diumenge, una nova marxa de resistència on l’objectiu serà el SUB-10.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!