Passa al contingut principal

Motxilla Skin S-Lab Pack de Salomon



Pàgina web Foracorda
"El atleta del Salomon Santiveri Outdoor Team Kilian Jornet se ha encargado del diseño de la mochila que, según la enseña, es muy ligera pero, a la vez, no renuncia a ninguna prestación. Facilita los movimientos para que el atleta no tenga que forzar y de esta manera, por ejemplo, el tubo de hidratación se ha modificado para que al hidratarse el corredor realice el mínimo esfuerzo.
Gracias a su nuevo diseño la mochila 'Advanced Skin S-Lab' se convierte en una segunda capa y el corredor "no tiene la sensación de estar cargando una mochila". Entre sus prestaciones, destaca que lleva dos bolsillos con cremallera en el cinturón, dos bolsillos en el pecho, bolsa de hidratación de Source exclusiva Salomon, circuito corto de hidratación y funda aislante 4D para el tubo de la bolsa de agua. También incluye manta térmica y, además, está confeccionada con la malla Power elástica, un tejido muy transpirable."
Vista posterior de la motxilla
Aquesta motxilla és la millor que he pogut provar per la pràctica del running, sens dubte és una meravella de la tècnica, quan la portes posada no es mou en absolut, queda perfectament ajustada com si fos una segona pell, el tub d’hidratació està perfectament dissenyat per tenir-lo a mà d’una forma ràpida i sense fer gaires maniobres. El sistema per omplir el dipòsit d’hidratació es perfecte, s’obre com si obríssim un “zip” i la boca queda completament oberta, d’aquesta manera podem omplir d’una forma molt ràpida i la neteja es realitza molt còmodament. També té la possibilitat d’extreure la bossa i separar-la del tub mitjançant una vàlvula molt fàcil de treure, a més o pots fer amb el dipòsit ple ja que la vàlvula es tanca i evita la pèrdua d’aigua.
Entre altres coses tenim dos butxaques per poder posar bidons extra, al començament pot semblar molest ja que els braços toquen els bidons, però un cop corrent us puc garantir que no es noten ni molesten. Disposem de butxaques per a poder posar gels o barretes, un compartiment perfectament dissimulat per a posar el telèfon mòbil, un pito d’emergència i una manta tèrmica d’emergència inclosa en el pack.
S’ha de tenir clar que es tracta d’una motxilla minimalista al màxim, només per portar l’ estrictament necessari, però hem de saber per exemple que en una carrera d’autosuficiència no ens seria útil ja que no hi cap res de menjar, ni un sòl entrepà.
Cal dir que porta un sistema per portar bastons, el sistema 4D que em porta de corcoll ja que no aconsegueixo col·locar-los bé, he mirat per internet a veure si trobava algun vídeo demostratiu però res de res, moltes persones tenen el mateix problema i Salomon s’ha compromès a penjar un vídeo sobre el tema, seguirem esperant.
Un altre handicap d’aquesta motxilla és el seu preu, uns 120 euros, estem parlant de tope de gamma de Salomon i molt exclusiva, de totes maneres la podeu aconseguir per 100 euros.
En definitiva, una gran compra sempre sabent les seves limitacions i tenint molt clar a quins usos la faràs servir. Jo l’he fet servir per entrenaments llargs i a la Marxa de resistència dels 7 Cims i el resultat és un 10 de 10, senzillament espectacular, ah!!! i pesa 640 grams!!!!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer