Crònica de la Pedalada Solidària 2011

El diumenge es lleva amb un sol espatarrant, el presagi de calor sembla no tenir cap impediment per fer-se realitat, s’engega la Pedalada Solidària 2011 a la Bisbal del Penedès. L’aparcament habilitat al camp de futbol s’omple de vehicles i els ciclistes omplen els carrers propers anant amunt i avall, tot sembla que un èxit i unes 200 persones o més participen en aquesta pedalada perfectament orquestrada pel Jaume “Bomber” , que va amunt i avall amb els nervis a flor de pell.

Aquesta serà la meva primera pedalada a La Bisbal, el primer any vaig estar a un punt de control i el segon em tocava treballar, o sigui, que aquest any no podia fallar. Hem quedat amb la colla habitual, el Marc “Llongueras”, l’altre Marc, el Guillem i el Pep. Recollim els dorsals i escalfem una miqueta, farem el recorregut llarg de 30 quilòmetres, 921 metres de desnivell positiu i 927 de negatiu, casi na.

Comencem a pedalar a les 9:30h i ens dirigim cap al Papagayo, ben aviat ens trobem amb el primer desnivell i el més important de tots, el Relliscall, un tram duríssim on a la meitat tenim que posar el peu a terra i acabar-lo a peu, com quasi tothom que anava en la nostra zona, ens prenem la pedalada com un passeig de diumenge, no anem a competir i anem xino-xano, sense presses. Un cop passat el temible relliscall el grup ja s’ha estirat i de quina manera, anem cap a les 4 fites i baixem per un corriol força maco, el següent tram serà el Fondo de l’Hostal en direcció Aiguaviva, un tram força conegut per nosaltres i que a mi m’agrada molt, anem fent a ritme tranquil fins que arribem a l’avituallament. A l’avituallament ens trobem als amics de Bisbal Vertical que ens reben com si fóssim campions i anem més aviat dels últims, fem un refrigeri i mengem una mica.

A l'avituallament amb els amics de Bisbal Vertical

No ens podem encantar i comencem la rampa que ens conduirà fins a una baixada molt pedregosa on inevitablement poso el peu i algun tram el faig baixat de la bici, francament sóc molt cagat per les baixades amb tanta pedra.

 

Un cop avall el recorregut inicial tenia que baixar per el barranc de la Costa, una baixada ràpida i llarga, però el responsable de marcar el recorregut va decidir putejar-se una mica més i ens dirigeix a una nova rampa fins a Mas Bartomeu. Val a dir que la calor es tremendament dura, i això ens m’erma les forces, un cop a dalt de Mas Bartomeu el Marc i el Guillem aprofiten l’ombra de l’imponent arbre solitari de Mas Bartomeu, ens queda baixar per la pista, una baixada dureta per la quantitat de pedra que té.

Un cop a baix ens trobem al Mariano de l’ADF, ens dona una mica d’aigua i comencem a pujar, suau però sostingut fins a la zeta de sota Mas Bartomeu, a partir d’aquest punt només queda baixar per la Meixa, un corriol força tècnic amb graons de pedra importants, com no a posar peu cada dos per tres fins arribar al cementiri de la Bisbal, només ens queden pocs metres, a l’arribada ens esperen totes les dones que ens criden com si fóssim herois, fins i tot van fer girar a la gent que hi havia allà congregada, però si érem dels últims!!!!. Hem tardat 3 hores i 15 minuts, un temps força dolent, però tenint en compte que ens ho hem pres com un passeig  ja és més que suficient.

Vull des d’aquí felicitar al Jaume i a tota la gent que l’ha ajudat en muntar la pedalada, ha estat un èxit i la gent ha quedat molt contenta, un recorregut dur però guapo de veritat, nosaltres ja ens el coneixem molt ja que vivim aquí però per la gent de fora segur que els ha sorprès la varietat de camins i paisatges que ens ofereixen les nostres muntanyes.

No em vull deixar de felicitar a l’Albert Ferré, un megacrack que va arribar vuitè en la general i el primer de la seva categoria amb només 17 anys, collonut Albert!!! 

També m’agradaria felicitar al Maki, va tenir una inoportuna punxada a La Meixa i una caiguda volent recuperar el temps perdut, vas fer un gran paper Maki!!!

Ens veiem la propera pedalada companys!!!!!!!!!  

Enllaç al track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1717253