Passa al contingut principal

Rutes Trail Running: Circular Pla de Manlleu a Selma coronant el Montmell

Sortirem del Pla de Manlleu en direcció a Aiguaviva, tot seguit anirem per carretera i pistes fins una mica més amunt del coll d'Arca, aquí tenim la pujada més intensa de la ruta per coronar el Montmell per la cara sud-est. Un cop a dalt podem fer un descans per seguir fins a la creu, baixarem per la banda més agressiva del Montmell, un cop a la pista anirem fins Cal Magí Vidal on agafarem la pista que puja cap a l'Ermita de Sant Marc, val la pena aturar-se a veure aquesta ermita. Seguirem per les indicacions que ens dirigeixen cap a l'ermita d'Aiguaviva però nosaltres ens dirigirem a Selma. Admirem la bellesa d'aquest indret per retornar definitivament a el Pla de Manlleu.

Perfil de la ruta
Distància: 21,24
Desnivell + : 768m
Desnivell - :  796m

Track de la ruta
 http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1651457 

 



Comentaris

  1. Be, es una prova perquè no se com fer-ho per ficar al meu nom al comentari, si surt guay i si no ja saps, com sempre dic el meu nom.
    Satisfet per que estas per feina i poses coses prou interesants a la teva pagina per les persones que volen coneixer la comarca i fer un paseig tranquil.
    Soci Assssssssssssssss, tibali

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

  Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca