S’han acabat els entrenaments, ara la cosa ja va de debò. Han estat moltes hores i molts quilòmetres de córrer i de caminar, ara em queda una setmana per endavant de descans per arribar a la Marxa dels 7 Cims al 100%. Encara no tenim clar com afrontarem el repte, per una banda es presenta el dubte de com dosificar les forces per no destrossar-se abans d’hora i per l’altra plantejar el repte més agosarat, acabar en menys de 10 hores els 58 quilòmetres de la marxa. Esta molt clar que si aconseguíssim baixar de les 10 hores seria per nosaltres un èxit absolut, però acabar la marxa ja ho serà. A veure com arribem tots plegats de força i moral per afrontar-ho amb èxit.
Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...
Ostia, ja hem perdonaras, no es per mi la tecnologia, cada vegada que escric no hem surt be, a veure si a la segona hem surt.
ResponEliminaBe, anem per materia, jo crec que si estas al punt per fer-ho, la meva estimació es que ho faras amb un temps de deu hores quinze minuts, sou un equip guay i ja hem sap greu no poder ajudar-vos.