Passa al contingut principal

Via Ferrada "La Feixa del Colom" a Montblanc


Aquesta setmana hem tornat a la càrrega amb les vies ferrades, aprofitant tenir festa el dimecres, ens escapem a Montblanc a descobrir “La Feixa del Colom”, una via ferrada equipada per membres del GIEM (secció d’espeleologia del club excursionista de Montblanc). Amb un desnivell de 30m i un recorregut de 400m no deixa de ser una ferrada petita però molt curiosa degut al seu recorregut  en forma de 4. Des del punt superior es poden veure unes vistes meravelloses i l’aproximació (de 45’) és un passeig molt maco que s’inicia a l’ermita de la Santíssima Trinitat i que ens porta a l’Ermita de Sant Joan.

L’accés a la via ferrada es pot fer per Montblanc o per l’Espluga de Francolí, nosaltres vam fer per l’Espluga, tot just entrar al poble agafem la rotonda i la segona sortida a la dreta, després només es tracta d’anar seguint les indicacions cap a l’ermita de la Santíssima Trinitat. Un cop arribats a l’ermita tenim un aparcament a on deixarem el cotxe ja que a partir d’aquí està prohibit el trànsit a vehicles motoritzats. Per els amants de la BTT podeu fer una gran part de l’aproximació en bicicleta, però arribarà un moment que l’haureu de deixar lligada a algun arbre en el tram final on tenim que seguir les marques del GR que en principi puja un miqueta però al tram final es torna suau fins que arribem a l’Ermita de Sant Joan on podem veure una curiosa campana. Un cop davant de l’Ermita seguim en direcció al sender que veiem davant nostre fins sortir a una pista que prenem a la dreta, en pocs metres veiem unes fites i un cartell que ens indica la direcció de la via ferrada, en pocs metres ens trobem al inici de la Feixa del Colom. Hem fet un total de 3 quilòmetres a peu fins al punt inicial de la via.




Només començar tenim que pujar per el ressalt vertical amb graons, al mig de la via trobem un creuament, just a la Feixa del Colom, podem escollir entre seguir cap a dalt o girar a l’esquerra o a la dreta, la millor opció és seguir cap al ressalt llarg i vertical que ens deixa a la part més alta de la roca. Cap a la meitat ens trobem amb un petit desplom.





Ja a dalt de tot podem admirar la bellesa del paisatge que ens ofereix aquest indret, per seguir la via tenim que anar cap a l’esquerra fins que arribem al cingle, ara tenim de baixar per ell, tenim unes cadenes que ens ajuden i graons, realitzem un flanqueig curt a la dreta que ens situa a un ressalt a on trobem una escala ben curiosa.






Novament ens trobem a la Feixa del Colom i seguim cap a l’esquerra. Aquí teniu que parar atenció, si mireu a dalt podreu veure graons, en principi pot semblar que es pot anar per allà però si observeu bé, veureu que el cable de vida està tallat i sembla que alguns graons també, es tracta d’una ampliació de la ferrada que no està operativa, no hi ha cap indicació i això pot portar a algú a tenir més que un problema, oblideu aquest tram i seguiu per la Feixa. La lleixa és ample i en els trams més exposats trobarem passamans. Un arbre ens tallarà el pas, però un graó ens facilitarà sortejar l’obstacle.


Finalment farem un flanqueig aeri que ens situarà novament al creuament inicial i seguirem rectes seguint la Feixa on trobarem passamans en els trams més compromesos. La via ferrada s’acaba, ara només tenim que baixar un ressalt equipat amb cadenes i graons i retornar altra vegada cap al cotxe. Si teniu temps podeu tornar a fer-la, fins i tot podeu variar el sentit de la ferrada per donar-li un altre aire.


Característiques de la ferrada “Feixa del Colom”:
Dificultat: mitja
Passatges atlètics: algun passatge atlètic aïllat
PSI (aspectes psicològics): Presència de varis passatges aeris i espectaculars
EQU (equipament): Equipament correcte. En alguns trams haurem de prendre contacte amb la roca però no es motiu d’inseguretat
TER (terreny): vires i curts ressalts
Desnivells acumulats aproximació, ferrada i retorn: +583,6m / -587,5m
Època de l’any: totes les estacions   

Perfil aproximació-ferrada-retorn





Comentaris

  1. Espero poder anar-hi un cap de setmana amb l'Aitor i la Rosa.
    Els esperits no poden parar, fotli fort.
    Soci

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

  Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca