Passa al contingut principal

8a Marxa Resistència els 7 cims


El proper 8 de maig es celebra la 8a Marxa de resistència els 7 cims del Penedès, una marxa de resistència individual de caràcter no competitiva i puntuarà per a la nova Copa Catalana de Caminades de Resistència en la modalitat R (caminades de resistència).

La sortida és a Torrelles de Foix i serà circular, consta de 58 quilòmetres de distància i un desnivell acumulat de 4912 metres i un temps màxim de 15 hores per acabar-ho.

Us deixo l’enllaç i altres informacions per a que pugueu veure millor com funciona. Jo ja tinc un nou repte per endavant, ara toca entrenar-se a fons.

Recorregut http://www.cep.cat/media/activitats/competicions/2011_7_cims/7_cims_recorregut11.pdf

Perfil
http://www.cep.cat/media/activitats/competicions/2011_7_cims/7_cims_desnivell11.pdf

Inscripcions (a partir del 29 de març)
www.cep.cat/inscripcions.html

Web oficial
http://www.cep.cat/activitats/49-competicions-circuits-raquetes/520-8a-marxa-de-resistencia-q7-cimsq.html



Comentaris

  1. Soci28 de març de 2011, a les 13:02

    Si fem un k-30 abans es possible que hi vagi, hem parlem aviat.
    Sam

    ResponElimina
  2. Unknown30 de març de 2011, a les 20:34

    Ja farem alguna cosa Soci, oblida els 7 cims que et mataràs!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...