Passa al contingut principal

Sobreviure a un allau

Al fer alpinisme hivernal sempre surt la temuda paraula allau, tots som conscients d’aquest fenomen natural i els més experimentats saben detectar els perills de les allaus, allà a on es poden produir i com evitar-les. De totes maneres hi han les allaus de placa que no es veuen a simple vista i que causen les allaus més mortíferes de totes degut a que no es poden preveure tant fàcilment. En un posterior article us parlaré de les tipus d’allaus que ens podem trobar, ara ens centrarem en el suposat cas de que l’allau ens enganxi, que tenim de fer, com sobreviure a un allau.



Generalment tot succeeix molt ràpidament i no hi ha temps per parar a pensar com actuar. És la força de supervivència la que dicta els nostres actes. De totes maneres podem seguir alguns consells pràctics:

-          Primer de tot intentar fugir de la trajectòria descendent de l’allau. Una bona mesura és intentar escapar lateralment
-          Llençar els bastons, esquis, snowboard o qualsevol altre material que ens pugui fer quedar enganxats en qualsevol sortint o pedra. Per contrari intentar agafar-se a arbres o fins i tot roques.
-          Si no podem agafar-se enlloc lluitar per mantenir-se flotant a l’allau mitjançant moviments similars als que faríem nedant i si no pots adoptar la postura d’una bola i tancar la boca.
-          Quan sentim que l’allau s’atura, intentar crear una cambra d’aire per a poder respirar. Si no ens podem moure respirar molt lentament sense perdre la calma, que es diu ràpid, el pànic no es bon amic d’aquestes situacions ja que consumiries l’oxigen que disposes massa ràpid.
-          Pensa que si estàs atrapat per un allau, es bo saber en quina posició has quedat, una bona manera de saber-ho (per intentar fer un forat) es pixar, d’aquesta manera veurem per la força de la gravetat cap a on va l’orina i sabrem si estem cara amunt o cara avall.



I si enganxa a un company?

És important que sempre mantinguem contacte visual amb tots els companys, de forma constant, ja que si a algun company li enganxa un allau podem ubicar ràpidament on l’hem vist per última vegada, d’aquesta manera augmentem les seves probabilitats de supervivència. Acte seguit trucar als serveis d’emergència i rescat i començar a rastrejar l’allau per trobar al company, sempre intentant estar en un lloc segur per evitar ser arrastrat per un probable segon allau.
Les persones previsores a muntanya sempre han de portar una ARVA, es tracta d’un aparell que ens permet ser localitzats mitjançant senyals de ràdio, tot i que no tothom disposa d’aquests aparells. En cas de portar-ne es important saber com reaccionar quan siguem sorpresos per l’allau:

-          Connectar el nostre ARVA en posició “RECEPCIÓ”, tots els companys del grup també ho hauran de fer.
-          Estar molt atent a les senyals visuals com sonores. Prestar molta atenció a zones amb branques, arbres o petits racons sobre la superfície i sobretot a bastons o part de material que podés haver a la superfície. Després d’un guant i pot haver una mà.
-          Començar a buscar des del punt on la persona a estat vista per última vegada
-          Amb l’ARVA només tenim constància del punt a on es troba la víctima. La profunditat i l’orientació de l’enterrat han de ser determinades per la pala i la sonda
-          Sondejar el terreny pot ser una feina molt dura, en el cas de que cap membre no porti sonda es pot improvisar una amb els bastons, fer-ho en compte de no ferir a la víctima clavant-li un bastó, només li faltaria això pobre. Dividir el camp de treball amb quadrícules i anar rastrejant centímetre a centímetre.
-          Després de desenterrar a la víctima s’ha de posar en pràctica de manera immediata una sèrie de mesures per a que segueixi amb vida. La primera i més important de totes es protegir-la contra la hipotèrmia utilitzant les mantes tèrmiques i netejar les vies respiratòries de neu.



Aquest article no pretén ser un manual de supervivència, es tracta de tenir alguns consells per a no perdre la calma i poder explicar-ho quan arribem a les nostres casos, de totes maneres no deixeu de consultar les previsions d’allaus i portar amb vosaltres algú amb molta experiència si no és el cas, i per damunt de tot...... no anar-hi mai sol!!!




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Barretes o gels energètics?

Per començar que són i per a que serveixen aquests complements energètics, les barretes energètiques son un complement nutricional que proporciona a l'esportista les necessitats d'energia que tindrà durant un esforç intens i perllongat. Ajuda a disminuir la fatiga, a millorar el rendiment i a facilitar una recuperació més ràpida després de l'entrenament. El seu consum té moltes aventatges: Fàcils de portar i de fàcil digestió Molt riques en hidrats de carboni, el que permet recarregar ràpidament els dipòsits de glucògen (llegir article sobre els Hidrats de carboni. Contenen minerales i vitamines fonamentals per a l'organisme. Vitamines B1, B2 i B6, col·laboren a    l'assimilació dels hidrats de carboni per alliberar energía. La vitamina C, que té un efecte antioxidant, millora la recuperació i l'assimilació de ferro, fonamental per transportar  oxígen, des dels pulmons a tots els teixits, sobre tot als muscles. Aporten 350 i 500 caloríes per cada 100 grams,

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de