Passa al contingut principal

Expedició al Besiberri Sur anulada

Hem esperat fins a l'últim moment, un bri d'esperança ens animava encara la tarda, però després d'unes trucades del Soci al guarda del refu de Conangles es confirmen les nostres sospites, el risc d'allaus es molt elevat i ens recomanen no posar-hi ni un peu. Ha caigut moltíssima neu en aquests dos dies i s'afegeix un fort vent, les plaques son molt inestables i hi han allaus de fusió constantment...., a més les previsions meteorològiques no són gaire esperançadores......no ens queda altra que passar a un pla B, decidim anar a la banda d'Ordesa, l'estat de la neu està bé i les prediccions son immillorables, encara no sabem si farem el Pic de Marboré (3248m) o que farem exactament, tot això ens a agafat desprevinguts i decidirem sobre la marxa. 
També evidentment s'aborta la ferrada de Tossal de Miravet, de totes maneres nosaltres cabuts i en farem alguna per la zona, tenim tres opcions: La Cascada del Sorrosal, La Foradada del Toscar i Santo Cristo.
En resum, que hem passat de tenir tot absolutament controlat, tempos, material, menjars, dormirs....etc a el desgavell generalitzat, sabem que anem en una direcció però el que farem ja serà una altra història. Per suposat que Explorant els Límits estarà al peu del canó per un cap de setmana multi esportiu i fer-se després la crònica de l'aventura.

Alguns links sobre les ferrates que tenim opcionals:

  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

  Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca