Passa al contingut principal

Els pronòstics es fan realitat

Després de fer uns quants quilòmetres, de suar la gota grossa i d'anar valorant dia a dia les sensacions, arriba el dia en que els metges et posen a les seves mans i fas la coneguda prova d'esforç, és aquí on desapareixen els dubtes i alguns ens hem d'enfrontar a la crua realitat.
En algunes ocasions jo personalment em trobava que al començar un trail running m'ofegava, algunes vegades més, altres menys però sempre em durava durant 45 minuts, després d'aquest temps ja podia seguir sense problemes, es clar, plantejar-te córrer 45 minuts només per superar aquesta fase i a partir d'aquí posar el comptador a zero es fa força difícil. Jo sempre atribuïa aquesta situació a la humitat relativa, ja que en sóc alèrgic i amb la medicació habitual anava fent però sempre tenint en compte aquest handicap que arrossegava. Cal tenir en compte que només em passa amb el trail running i en ocasions en BTT, mai amb activitats esportives on la necessitat de ventilar fós tant acusada com al trail.
Al "meollo", que amb la prova d'esforç d'avui tinc un diagnòstic definitiu de la situació, tinc una AIE, asma induïda per esforç, l'estat físic és correcte, el cor perfecte però apareix la AIE. Al començament he quedat abatut per la notícia però he començat a mirar informació i poc a poc vaig assumint la meva situació, el millor de tot és que es pot tractar i solucionar en part, una gran notícia, és per aquest camí cap a on he d'anar.
Ara comença un nou repte, per fi he trobat el meu "límit" i ara toca treballar per superar-lo, mentalitzar-me i com diu el Pep Guardiola "persistirem", comença un ritual de metges i proves per trobar el remei, altres esportistes han après a controlar la AIE mitjançant tècniques de calentament i medicació, perquè no fer-ho jo, ara almenys ja no pensaré més sense trobar-hi remei, ara pensaré en el remei.
Deixo un parell de links que he trobat sobre aquest tema, si tu ets un més de la llista ja sabràs de que va tot però potser tens AIE i no ho saps del tot cert, anima't, aquí no s'acaba tot.....


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer

Barretes o gels energètics?

Per començar que són i per a que serveixen aquests complements energètics, les barretes energètiques son un complement nutricional que proporciona a l'esportista les necessitats d'energia que tindrà durant un esforç intens i perllongat. Ajuda a disminuir la fatiga, a millorar el rendiment i a facilitar una recuperació més ràpida després de l'entrenament. El seu consum té moltes aventatges: Fàcils de portar i de fàcil digestió Molt riques en hidrats de carboni, el que permet recarregar ràpidament els dipòsits de glucògen (llegir article sobre els Hidrats de carboni. Contenen minerales i vitamines fonamentals per a l'organisme. Vitamines B1, B2 i B6, col·laboren a    l'assimilació dels hidrats de carboni per alliberar energía. La vitamina C, que té un efecte antioxidant, millora la recuperació i l'assimilació de ferro, fonamental per transportar  oxígen, des dels pulmons a tots els teixits, sobre tot als muscles. Aporten 350 i 500 caloríes per cada 100 grams,

Crònica sub9 marxa dels 7 Cims del Penedès

Tercera edició consecutiva en la que participo dels 7 Cims de Torrelles de Foix, aquesta vegada anava francament poc entrenat i amb sensacions no gaire bones però tot i això, h aconseguit retallar mitja hora del meu temps anterior i fer-ho en 8:58 hores.   A la sortida, d'esquerra a dreta Pep, Caste, Enric, Xavi, Marc, Rubén Amb el Rubén, company de feina, vam planificar uns parcials per fer unes 8:30h, amb franquesa jo ho veia quasi impossible tot i que a mesura que s’acostava la cita em deia a mi mateix....i perquè no provar-ho? Aquesta vegada anem uns quants de la feina i ja em col·loco a la línia de sortida quasi al davant, l’estratègia d’aquest any és córrer des d’un bon inici per esquivar els taps del corriol de sortida de Torrelles. Dit i fet salvo aquest contratemps i els meus companys de feina veig que tiren la pujada corrents, jo em reservo per pujar-la a un bon ritme junt amb el Xavi Urgell del Centreex de Sant Jaume, una mica més amunt el Rubén ens espe