Passa al contingut principal

Els pronòstics es fan realitat

Després de fer uns quants quilòmetres, de suar la gota grossa i d'anar valorant dia a dia les sensacions, arriba el dia en que els metges et posen a les seves mans i fas la coneguda prova d'esforç, és aquí on desapareixen els dubtes i alguns ens hem d'enfrontar a la crua realitat.
En algunes ocasions jo personalment em trobava que al començar un trail running m'ofegava, algunes vegades més, altres menys però sempre em durava durant 45 minuts, després d'aquest temps ja podia seguir sense problemes, es clar, plantejar-te córrer 45 minuts només per superar aquesta fase i a partir d'aquí posar el comptador a zero es fa força difícil. Jo sempre atribuïa aquesta situació a la humitat relativa, ja que en sóc alèrgic i amb la medicació habitual anava fent però sempre tenint en compte aquest handicap que arrossegava. Cal tenir en compte que només em passa amb el trail running i en ocasions en BTT, mai amb activitats esportives on la necessitat de ventilar fós tant acusada com al trail.
Al "meollo", que amb la prova d'esforç d'avui tinc un diagnòstic definitiu de la situació, tinc una AIE, asma induïda per esforç, l'estat físic és correcte, el cor perfecte però apareix la AIE. Al començament he quedat abatut per la notícia però he començat a mirar informació i poc a poc vaig assumint la meva situació, el millor de tot és que es pot tractar i solucionar en part, una gran notícia, és per aquest camí cap a on he d'anar.
Ara comença un nou repte, per fi he trobat el meu "límit" i ara toca treballar per superar-lo, mentalitzar-me i com diu el Pep Guardiola "persistirem", comença un ritual de metges i proves per trobar el remei, altres esportistes han après a controlar la AIE mitjançant tècniques de calentament i medicació, perquè no fer-ho jo, ara almenys ja no pensaré més sense trobar-hi remei, ara pensaré en el remei.
Deixo un parell de links que he trobat sobre aquest tema, si tu ets un més de la llista ja sabràs de que va tot però potser tens AIE i no ho saps del tot cert, anima't, aquí no s'acaba tot.....


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Ruta en BTT pel Parc Natural del Cap de Creus

Llançà Un altre cap de setmana com cada any que passem a Llançà per cortesia dels amics “calderinus” i com no sortideta en BTT. Aquesta vegada el mestre de cerimònies Joan ens tenia preparada una ruta més llarga que la finalment ens ha quedat, però vam sortir molt tard i el Sol cada vegada s’amagava més, per tant ens va quedar un passeig des de Llançà fins a Cadaqués enfilant el camí de Ronda, per cert és molt guapo, i endinsant-se a dins del Parc Natural del Cap de Creus. La veritat és que vaig gaudir de rodar en pistes netes de pedres, no com les que tenim per aquí que són autèntics pedregars, i gaudir de la bellesa dels paratges que ens ofereix una zona tant inhòspita i de vegades fins i tot salvatge. Durant el track que us penjo aquí hi ha un tram que s’ha de fer baixat de la bici i amb aquesta carregada al coll, una forta baixada fins a una cala i tot seguit una grimpada força important fins retrobar la pista. Ja que anàvem malament de temps vam decidir quedar-se a Cadaquès i ...
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...