Passa al contingut principal

La electroestimulació muscular

Feia molt de temps que n'havia sentit a parlar dels seus beneficis, els propis traumatòlegs que m'han atès degut a els meus problemes crònics de trapecis m'ho van recomanar i aquest nadal finalment m'he decidit a tenir-ne un. Encara porto poc temps per fer-ne una valoració personal de la seva utilitat però en dues ocasions, que de bén segur que hagués tingut que anar a urgències per puntxar-me calmants i antinflamatoris, i que he utilitzat el Compex us puc assegurar que m'ho he estalviat. El tema de la electroestimulació serveix per a incomptables coses, per evitar lesions musculars o tendinoses, per entrenar els grups musculars, per recuperar-se d'activitats intenses, per preparar i oxigenar la musculatura per a treballs que exigeixin una gran càrrega muscular i per suposat, el T.E.N.S i altres opcions com descontracturar o realitzar massatges relaxants, vaja que només li falta cuinar.



Per si desitjeu més informació sobre aquest producte us penjo uns enllaços que expliquen de forma molt detallada tot el que falta saber, jo seguiré comprovant insitu com vaig evolucionant amb aquesta meravella i us aniré informant en persona. Cal recordar que aquesta màquina no fa que estan assegut al sofà et converteixis en un "super-home-dona", és un complement esportiu, per tant s'ha de complementar fent una activitat esportiva.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer