Passa al contingut principal

Els estiraments musculars, deixa la mandra de banda!!!

En aquest article us parlaré dels estiraments, una part que considero fonamental i que utilitzo pràcticament en tot moment i per suposat que tinc introduït com a part de l’entrenament. Que vull dir que utilitzo en tot moment? Doncs que no cal estar entrenant per estirar, en la teva vida quotidiana pots adoptar postures que t’ajuden a estirar i que les pots utilitzar en tot moment.
Que són els estiraments i per a que serveixen? En que ens poden ajudar? Doncs segueix llegint aquest article i comença a estirar!!!
Escalfament:
És convenient realitzar uns exercicis d’escalfament abans de començar la nostra sessió d’entrenament. Sol ser suficient amb uns 5 o 10 minuts. La principal funció de l’escalfament és aconseguir una mobilitat més alta i més flexibilitat en les articulacions. Quan escalfem obtenim algunes avantatges:
·         Augmentem la temperatura corporal
·         Augmentem el ritme cardíac que es produeix com a conseqüència d’un major flux sanguini
·         Millors reflexos i major activitat com a conseqüència d’un major impuls nerviós
·         Un muscle que es contrau i es relaxa durant l’exercici obté una millora en la velocitat i eficiència.
·         Menys tensió muscular, ja que els muscles estan oxigenats i tenen més quantitat de sang

Estiraments:
Els estiraments són una part més de l’entrenament. Uns estiraments adequats preparen a l’organisme per l’esforç que suposa l’exercici i el predisposen, una vegada conclòs aquest, a un millor descans i una millor assimilació.
Molts s’obliden amb relativa freqüència dels estiraments i el cos es pot revelar amb sobrecàrregues, contractures i lesions inoportunes. Córrer molts quilòmetres i no estirar provoca un gran desequilibri muscular que, a mig termini, poc provocar una lesió. Realitzant estiraments correctament els muscles recuperen la seva posició inicial, es descarreguen en gran mesura, faciliten el seu drenatge i estimulen la circulació sanguínia.
Alguns consideren els estiraments com un complement de la preparació, però son la part fonamental de l’entrenament i cal considerar-los com a tal. Si convé fer menys estona de córrer, degut a la sempre falta de temps, per dedicar uns minuts als estiraments, cal fer-ho.
Quan realitzem un gran esforç es van produint en els muscles, micro-trencades fibril·lars que el nostre cos soluciona segregant la glutamina. La glutamina és un aminoàcid que estimula la formació de teixit cicatritzant, el curiós és que aquest teixit, essencial en la regeneració fibril·lar, va disminuint l’elasticitat. Convé saber que aquest procés de trencament és imprescindible per a que la nostra massa muscular augmenti i es reforçi, aquests trencaments no son lesions.
Escurça si cal els teus quilòmetres i dedica’t un temps preciós per contribuir a la teva millora física, et serà més fàcil entrenar i la progressió serà més ràpida i sense lesions. Si ets d’aquells que no ho fa, ni ho ha fet mai, sempre hi ets a temps, mai es tard per estirar bé.
Us penjo alguns links que us poden interessar, sobre els estiraments i maneres de fer-los.

Taula d'estiraments
Document PDF sobre estiraments


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer