Passa al contingut principal

Comencem un nou any, nous reptes

Hola a tothom, l´any 2011 ja està aquí i és hora de fer balanç de com ha anat el 2010 i renovar els objectius per al 2011, toca posar-se les piles i treballar de valent.
Pel que fa al 2010 el balanç a estat molt positiu, els dos grans reptes han estat assolits i amb bona nota, dues grans travesses com Cavalls del Vent i Carros de Foc, a més cal sumar-hi l'ascensió al Pedraforca i batejar-me amb les curses de muntanya amb la segona edició de la Cursa de Riera de Gaià. Però no només són els objectius sino les llargues hores d´entrenaments, en BTT, fent senderisme i corrent per les muntanyes del Penedès. Amb vent, pluja, neu, fred i calor, en qualsevol de les condicions possibles però sempre gaudint d´entrenar, superant-se cada dia i en cada moment. També patint els moments durs, aquells dies en el que no pots, en els que l´alèrgia asmàtica t´impedeix rendir, en que les cames no et tiren i comproves que el teu progrés es veu frenat de cop, això t´ajuda a ser fort mentalment i no llençar la tovallola, seguir sempre endavant.
He acabat l´any sortint a córrer el dia 31 de desembre i just en aquest dia em lesiono del tormell, no és res greu però trista forma d´acabar el gran 2010, una senyal d´advertiment que cal escoltar.
I al 2011 què?
Doncs moltes coses, potser masses i tot però els objectius hi són i cal treballar per ells, per començar prosseguir el les curses de muntanya i superar-me a mi mateix, entrar al gimnàs una altra vegada i treballar a fons, aquest tema el vaig descuidar i les molèsties musculars han anat en augment, ascensions invernals, a calçar-se els crampons, piolet i cap amunt, Cavalls del Vent en 36 hores, la Trail Walker 2011, dues grans travesses més, els Estels del Sud i la Porta del Cel, tornar al Pedraforca i fer alguns picatxos més, fer el primer tram del Camí de Sant Jaume i .....mmmm.... un grandíssim objectiu per l'estiu, però d'això ja en parlaré en breu......molta feina

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!