Passa al contingut principal

Trail running pel Montmell

Després de força temps entrenant amb desnivells mínims ja he començat a buscar posar poc a poc el llistó més amunt, us penjo un link on podreu veure i descarregar-se el track per si us ve de gust anar-hi a entrenar.
Podeu deixar el cotxe al Coll d'Arca, el camí que s'endinsa a una zona boscosa just a la vostra dreta mirant l'antena és a on comença, la pista es força pedregosa i cal parar força atenció, anem seguint la pista fins que veiem un camí que gira a l'esquerra, l'agafem i comença una baixada força intensa i que va fent revolts, al fons podreu veure ja Mas Bartomeu, pareu atenció amb el terreny ja que es fàcil torçar un turmell en aquesta zona, al quilòmetre 2,5 arribareu a Mas Bartomeu, ara teniu que desfer el camí, per tant comença la primera de les agosarades rampes del track, poc a poc i cap amunt. Arribarem just al punt on havíem deixat la pista abans, aquí tenim que seguir-la per la nostra esquerra, al davant ja tenim el Puig de la Cova i la seva gran rampa fins coronar-lo, agafeu força aire que la cosa no és simple. Un cop a dalt del Puig només ens queda que retornar per la pista fins el cotxe.

Aquesta ruta té una longitud de 8,74 quilòmetres, un desnivell acumulat de 585 metres, 285 metres positius i 300 metres negatius. Una alçada mínima de 516 metres i una màxima de 667 metres just al Puig de la Cova.
Jo la vaig fer amb un vent descomunal de cara en tota la pujada i vaig tardar 1 hora 8 minuts, sense vent segur que serà força millor.

Tot seguit us deixo el link, a veure si us animeu!!!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Besiberri sur, crònica d'un fracàs mental

  Feia dues setmanes que tenia pendent escriure aquest article, de fet, el vaig escriure fins a quatre vegades i mai m’acabava d’agradar com quedava, possiblement era perquè l’escrivia de forma força visceral i no em convencia publicar-ho d’aquella manera. Aquest és el relat d’un cim no aconseguit, d’una frustració important ja que perseguia el 3.000 del Besiberri des de feia dos anys en hivernal i em vaig quedar a 2.967 metres d’alçada. No seria frustració si no hagués estat per un fracàs mental en tota regla, però francament el cim era possible i no vaig tenir l’empenta suficient per assolir-ho. Una retirada a temps és una victòria, això ja ho sé, però la sensació de buidor segueix present. Us deixo la crònica tal i com va quedar a la quarta intentona. “Decepció, frustració, tristesa..., son alguns dels sentiments que m’envaeixen després de quedar-me a poc més de 100 metres del cim del Besiberri Sur, afrontava amb molta il·lusió aquest cim en hivernal després d’avortar la seva esca
7 comentaris
Llegeix més...

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer
Publica un comentari a l'entrada
Llegeix més...