On son els teus propis límits?

Entrenant en solitari un pensa moltes coses, de vegades et dona per reflexionar i quant notes un progrés important penses en els teus límits, però també ho fas el dia que no pots amb la teva ànima, el dia que les cames no tiren i ets sents frustrat, la perspectiva canvia en els dos casos, el bo es aprendre’n de tots ells, fes-te la pregunta, a on estan els meus límits?

Els límits estan allà a on els posem, cadascú té els seus propis límits però de vegades ens podem arribar a sorprendre de com podem traspassar-los. M'explico, l'ésser humà tenim reaccions de tota mena però n'hi una de molt especial per parlar dels límits, l'adrenalina. Quant apareix l'adrenalina aquesta provoca un estat en la persona que li permet fer coses que en un estat normal serien pràcticament impossibles, com per exemple córrer sense parar o tenir una força molt més potent que l'habitual, diuen que una dona podria aixecar perfectament un cotxe si el seu fill hi estigués a sota. Aquest simple exemple és molt clar, segur que a la persona en qüestió si li preguntéssim on estan els seus límits abans d'experimentar la pujada d'adrenalina, respondria posant el llistó molt més baix o sigui que els nostres límits no sabem ben bé del tot fins on poden arribar. A llavors, perquè preguntar-s’ho?

Quan vaig començar a entrenar de forma més intensa vaig notar una evolució important, però tenia la sensació de que no podria enfrontar-me a pujar rampes importants corrent, o senzillament no sabia ni si podria córrer més de 10 quilòmetres seguits, començava a tenir la sensació d'estar estancat, de no poder progressar com a mi m'agradaria. L'altre dia corrent pel Montmell vaig notar un impuls molt important, havia aconseguit el que just 15 dies abans pensava que no podria arribar a fer. Havia superat el meu propi límit imposat i quasi sense saber-ho acabava d'imposar-me'n un altre de nou. Aquesta és l'essència del progrés dels teus propis límits, posar-los de mica en mica i anar-los superant, d'aquesta manera seguim mantenint la motivació, no desistim a la primera de canvi i sempre tenint present que els nostres límits poden ser molt més alts del que ens pensem, perquè no seguir buscant-los?