Passa al contingut principal

Descobrint el Montmell a peu: Ruta al sostre del Penedès


DESCOBRINT EL MONTMELL A PEU

Una nova proposta per al Bloc Explorant els Límits, una sèrie de sortides per aquesta meravellosa zona muntanyosa que tenim a la comarca del Baix Penedès, el Montmell. Us aniré penjant sortides i petites explicacions de la ruta, a més us penjaré un link de Wikiloc on podreu descarregar-se al vostre ordinador tots els tracks de la ruta, si teniu GPS us anirà d'allò més bé i sino el teniu podreu veure la ruta mitjançant Google Earth i poder planificar-se millor si teniu ganes de descobrir-la. 
Durant els mesos d'entrenament per a realitzar Cavalls del Vent i Carros de Foc vaig planificar unes rutes prou interessants, una d'elles és una ruta llarga de 25 quilòmetres que parteix des de la Bisbal del Penedès, puja per un corriol molt maco passant per Cal Rotllat, i deixant a l'esquerra Sant Suïes pujem directe a Mas Bartomeu, un lloc privilegiat on gaudir del silenci i de les meravelloses vistes que ofereix.
La Masia de Mas Bartomeu és una de les poques masies completament isolades que hi ha a la comarca del Baix Penedès. De fet, no hi ha cap nucli urbà suficientment a prop que serveixi com a referència i per tant va ser una de les primeres en deshabitar-se. Està equidistant dels nuclis de la Bisbal del Penedès, la Torregassa, l'Hostal, Sant Jaume dels Domenys, Aiguaviva o la Joncosa.
Aquí podrem observar que malgrat les aparences, al Baix Penedès hi ha àmplies zones de bosc i muntanya, això no es d'extranyar tenint en compte que el bosc, fins no fa massa anys, era una font econòmica important, donant sentit a la Masia de Mas Bartomeu.

Pujant a Mas Bartomeu

Tot seguit s'enfila fins Coll d'Arca passant pel Puig Cabirol a 620 metres d'alçada. Per una pista força ampla i bona aribarem a Coll d'Arca, aquí seguim pel sender que s'ens obre al davant i encarem el Montmell per la banda Est, tindrem una intensa pujada fins coronar la Talaia, el punt més alt de tota la ruta a 828 metres d'alçada on podreu fer un descans bén merescut, gaudir d'aquest impresionant paisatge durant una estona és un dels plaers que us podeu donar.


Seguidament baixarem per la creu fins a l'àrea recreativa, allà començarem a baixar per la pista, atenció perquè aqui ens haurem de desviar per un camí a la nostra esquerra, al track podreu veure exactament per a on, i baixar fins la carretera que va fins a Aiguaviva. A partir d'aquí anirem pel Cami de Vilafranca, corriols diversos i pistes resseguint les instal·lacions elèctriques fins les Barraques del Covit on agafarem la carretera fins la Bisbal del Penedès.

Pujant a la Talaia del Montmell

Tot passejant pel Corriol

L'alzina de Mas Bartomeu

Desitjo que us agradi aquesta proposta, tot seguit teniu l'enllaç al track d'aquesta interessant ruta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer