Passa al contingut principal

2 Grans Travesses, objectius acomplerts

Començava l'any 2010 quan em vaig proposar com a objectius per l'estiu del 2010 fer dues grans travesses, els "Cavalls del Vent" pel Cadí-Moixeró i la coneguda "Carros de Foc" al Parc Nacional d'Aigues Tortes i Sant Maurici. Han estat llargs mesos d'hivern de preparació però ara que estem ja al novembre es moment de fer balanç de com ha anat tot. Francament ha estat una de les experiències més meravelloses de la meva vida a part de ser pare que és insuperable, havia fet alguna que altra cosa per la muntanya però mai passar-m'hi 5 dies dins d'ella, vivint-la amb tota la intensitat i gaudint de cada instant. Llevar-se cada matí només amb l'objectiu de caminar i d'impregnar-me de la bellesa del paisatge, dels aromes, del plaer senzill de caminar.


Val a dir que els objectius els vaig assolir perfectament, sense cap problema físic i la veritat és que em vaig preparar molt i a consciència.
Cavalls del Vent eren quasi 100 km i 10000 metres de desnivells acumulats, en canvi Carros de Foc eren 64 km i també uns 10000 metres de desnivell acumulat, en principi un pot pensar que Carros és més curta i per tant més assequible, ens al contrari, quan escurçes els quilòmetres i mantens el desnivell et trobaràs amb ascencions més dures i baixades encara més imponents, a més, el terreny de Carros de Foc és més abrupte i tècnic que el de Cavalls. Són diferents i increíbles les dues, però si hagués d'escollir-ne alguna sens dubte escolliria Cavalls del Vent, per la seva varietat de paisatges i per la gent dels seus refugis.
Ara toca pensar en les pròximes grans travesses, dues que ja tinc al calendari del 2011 és la d'Estels del Sud pels Ports de Tortosa Besseit i Porta del Cel a Tavascàn i Pinet i Vallferera, aquesta especialment molt atractiva per la seva duresa, són 11000 metres de desnivell acumulat i 65 quilòmetres de distància. A més, no està senyalitzada com altres, ni tant massificada tot i el seu atractiu i et permet fer uns quants pics prou interessants, entre ells la Pica d'Estats.
A més de les grans travesses un dels objectius més ambiciosos i la pedra filosofal del 2011 és tornar a Cavalls del Vent, però aquesta vegada l'objectiu és assolir-la en 36 hores i poder participar en curses de muntanya.....bufffff això ja cansa una mica més!!



Us deixo un parell de links on podeu descarregar els diaris personals de ruta de les dues grans travesses del 2010, una petita afició que tinc d'escriu-re les aventures del dia a dia, les vivències, anècdotes i altres coses vàries, no sóc un bon escriptor però m'ho passo bé i així en guardo un record i el puc compartir amb vosaltres.


"Carros de Foc": Tepitjant camins de foc
"Cavalls del Vent": Diari de ruta


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Himàlaia, un somni fet realitat

Quant de temps sense escriure i quantes coses han passat! Durant tres anys es va gestar un somni, un d’aquells somnis que a tots els amants de la muntanya se’ns passa pel cap alguna vegada, viatjar al Himàlaia per recórrer els seus camins, la seva cultura i poder contemplar amb els propis ulls les muntanyes més altes de la Terra i la més alta, l’Everest. Cim de l'Everest El meu germà Víctor em va proposar celebrar els meu 40 anys fent aquest viatge, d’això ja fa tres anys i per suposat que la meva resposta va ser un SI rotund. I anant meditant sobre tot plegat vaig pensar que aprofitant el viatge podria fer una ascensió d’alguna muntanya, persegueixo un somni des de fa uns anys i aquest és poder algun dia a la meva vida escalar un dels gegants del planeta, per això m’aniria molt bé provar-me en alguna muntanya d’uns sis mil metres i d’aquesta manera veure com respon el meu cos a tanta alçada i comprovar si em podria ni solament plantejar-me la idea del gegant. Després de

Tocant el cel de l'Atlas

Aquest article ha tardat mooooolt de temps a sortir a la llum, vaig voler impregnar tot el que aquella sortida al Toubkal em va aportar a la meva persona, i poc a poc l’article va quedar relegat a un segon terme, mai trobava el moment de presentar-lo en societat. Aquest moment ha arribat i us deixo unes paraules encisades per els aromes de Marrakech. Mirades d'Atlas Un viatge entre amics, aterrem a un món diferent, una cultura escrita a pinzellades de les sures del Islam, com fer un viatge en el temps i traslladar-se a un món d’essències, de colors vius i crides a l’oració. Marrakech és com una donzella de vermellosa cara, cenyida per muralles bull la Medina amb els seus laberíntics carrers i minarets alçats com llances ferint al cel. A cada instant tallat pel vent i per cinc vegades canten al "salat", transmeten un cant embriagador a cada un d’ells fins ressonar per tots els racons, és el moment de la reverència, de l’espiritualitat dels éssers amb les

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer