Passa al contingut principal

2 Grans Travesses, objectius acomplerts

Començava l'any 2010 quan em vaig proposar com a objectius per l'estiu del 2010 fer dues grans travesses, els "Cavalls del Vent" pel Cadí-Moixeró i la coneguda "Carros de Foc" al Parc Nacional d'Aigues Tortes i Sant Maurici. Han estat llargs mesos d'hivern de preparació però ara que estem ja al novembre es moment de fer balanç de com ha anat tot. Francament ha estat una de les experiències més meravelloses de la meva vida a part de ser pare que és insuperable, havia fet alguna que altra cosa per la muntanya però mai passar-m'hi 5 dies dins d'ella, vivint-la amb tota la intensitat i gaudint de cada instant. Llevar-se cada matí només amb l'objectiu de caminar i d'impregnar-me de la bellesa del paisatge, dels aromes, del plaer senzill de caminar.


Val a dir que els objectius els vaig assolir perfectament, sense cap problema físic i la veritat és que em vaig preparar molt i a consciència.
Cavalls del Vent eren quasi 100 km i 10000 metres de desnivells acumulats, en canvi Carros de Foc eren 64 km i també uns 10000 metres de desnivell acumulat, en principi un pot pensar que Carros és més curta i per tant més assequible, ens al contrari, quan escurçes els quilòmetres i mantens el desnivell et trobaràs amb ascencions més dures i baixades encara més imponents, a més, el terreny de Carros de Foc és més abrupte i tècnic que el de Cavalls. Són diferents i increíbles les dues, però si hagués d'escollir-ne alguna sens dubte escolliria Cavalls del Vent, per la seva varietat de paisatges i per la gent dels seus refugis.
Ara toca pensar en les pròximes grans travesses, dues que ja tinc al calendari del 2011 és la d'Estels del Sud pels Ports de Tortosa Besseit i Porta del Cel a Tavascàn i Pinet i Vallferera, aquesta especialment molt atractiva per la seva duresa, són 11000 metres de desnivell acumulat i 65 quilòmetres de distància. A més, no està senyalitzada com altres, ni tant massificada tot i el seu atractiu i et permet fer uns quants pics prou interessants, entre ells la Pica d'Estats.
A més de les grans travesses un dels objectius més ambiciosos i la pedra filosofal del 2011 és tornar a Cavalls del Vent, però aquesta vegada l'objectiu és assolir-la en 36 hores i poder participar en curses de muntanya.....bufffff això ja cansa una mica més!!



Us deixo un parell de links on podeu descarregar els diaris personals de ruta de les dues grans travesses del 2010, una petita afició que tinc d'escriu-re les aventures del dia a dia, les vivències, anècdotes i altres coses vàries, no sóc un bon escriptor però m'ho passo bé i així en guardo un record i el puc compartir amb vosaltres.


"Carros de Foc": Tepitjant camins de foc
"Cavalls del Vent": Diari de ruta


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Alpinisme al Cadí, Canal Ordiguer i Canal del Cristall

Ja feia temps que burxava al Sergi per anar a fer canals, era un compte pendent que teníem i que vam decidir de posar-s’hi el passat febrer. Últimament les meves cròniques arriben una mica tard, coses d’una vida ocupada i amb poc temps de marge per a poder asseure’s i impregnar les meves paraules de l’essència de les nostres vivències. La canal de l'Ordiguer és la 2 i la del Cristall la 1 Però anem al gra, s’havia de planificar una sortida interessant per una banda dissabte aniríem a fer la Canal de l’Ordiguer a la cara nord del Cadí i baixaríem per la Cristall, una de les grans clàssiques de les nostres contrades. El diumenge si les condicions eren bones teníem previst anar a fer una mica d’escalada en gel i una via ferrada, però el diumenge es va llevar amb llevantada en forma de neu intensa i el panorama a tot Catalunya era lamentable, per tant el diumenge van haver de suspendre totes les activitats i tornar a casa. La variant de la dreta és la que vam fer ...

Ruta en BTT pel Parc Natural del Cap de Creus

Llançà Un altre cap de setmana com cada any que passem a Llançà per cortesia dels amics “calderinus” i com no sortideta en BTT. Aquesta vegada el mestre de cerimònies Joan ens tenia preparada una ruta més llarga que la finalment ens ha quedat, però vam sortir molt tard i el Sol cada vegada s’amagava més, per tant ens va quedar un passeig des de Llançà fins a Cadaqués enfilant el camí de Ronda, per cert és molt guapo, i endinsant-se a dins del Parc Natural del Cap de Creus. La veritat és que vaig gaudir de rodar en pistes netes de pedres, no com les que tenim per aquí que són autèntics pedregars, i gaudir de la bellesa dels paratges que ens ofereix una zona tant inhòspita i de vegades fins i tot salvatge. Durant el track que us penjo aquí hi ha un tram que s’ha de fer baixat de la bici i amb aquesta carregada al coll, una forta baixada fins a una cala i tot seguit una grimpada força important fins retrobar la pista. Ja que anàvem malament de temps vam decidir quedar-se a Cadaquès i ...

El Besiberri Sud (3017m), el següent repte

La bogeria només ha fet que començar, queda un mes per iniciar l'assalt al Besiberri Sud a 3017m d'alçada en ple hivern, alpinisme invernal, preparar crampons i piolets i sobretot preparar-se a tope. El company d'aventura és el Soci, un paio amb un tou d'experiència al monte i que em guiarà en aquelles coses que francament domino bén poc, però l'aventura té aquest component d'incertesa que la fa tant atractiva. Ens esperen 1600 metres de desnivell positiu i altres 1600 negatius, unes 6 hores per fer cim i moltes il·lusions a la motxilla. Una inoportuna grip m'atura en la meva preparació física, espero solventar-la bén aviat i tornar a posar-me les piles per arribar en plena forma el dia H. Us penjo algunes fotografíes que agafo prestades de la pàgina de Pirineos3000 per a que veieu una mostra del que ens espera el proper 26 de febrer. La propera sessió de fotos serà la nostra si tenim sort!!!!